Un zulo de ciència

A falta de túnels i trapes, la primera vegada em va costar ubicar l’equipament municipal. Ocupa els baixos d’una comunitat de veïns, i vaig haver de creuar un pati interior fins a trobar-ne l’accés. Encara era una criatura, i estava fosc, però deien que en aquell local Manel Rabinad feia classes de jazz. Vaig trucar al timbre i va aparèixer un paio de metre noranta; per sort, armat amb un enorme somriure i veu afable: El Rafa.

Combo musical, revelatge fotogràfic i maratons de cine fantàstic. Mentrestant, vaig anar descobrint les sales, passadissos i quadros de llums del lloc. Fins que, passats els anys, en vaig aconseguir les claus. Sí, a causa de la jubilació de la Joana, vaig ocupar una plaça temporal. Treballar envoltat de músics, actrius, geganters... un luxe.

Després del pas per la universitat, com a arqueòleg i naturalista, l’Aula va esdevenir el meu «‘zulo’ de ciència». Tot va començar amb una excavació d’urgència que vaig dirigir per al Museu de l’Hospitalet. Vaig exhumar quilos de vestigis i, perquè no desapareguessin a la nit, els emmagatzemava allà. Però també els vaig rentar, classificar i estudiar a la sala d’actes –entre bambolines– abans de portar-los al museu. En una altra ocasió van ser les parts anatòmiques d’un èquid mort per causes naturals; s’havien de bullir i recuperar els ossos que demanava un avui famós professor de la Complutense de Madrid. Els fogons de l’Aula van ser còmplices dels meus macabres experiments.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

I de ‘zulo’ a centre neuràlgic de la divulgació científica al país. El Ferran, el Josep Maria, la Irene i el Rafa, des del CC Sant Josep, l’any 2003, van tenir la genial idea de crear ‘Pessics de Ciència’: conferències, exposicions, cursos, etcètera. No els perdo la pista, ja que un no pot viure sense aquesta cova que avui és «‘zulo’ de ciència» per a tota la ciutadania.