Moral per terra
Incògnites a Barcelona
Se'ns acaba la paciència en el tema polític; ja s'han dedicat massa anys al monotema, descuidant totes les altres coses
wbcn
Poques vegades ha començat la tardor a Barcelona amb tantes incògnites. ¿Controlarem la pandèmia? ¿Tornaran a obrir els bars i restaurants? ¿Podrem tots tornar a relacionar-nos els uns amb els altres? I aquestes no són les úniques preguntes. ¿Millorarà el clima polític? ¿Es votarà la destitució de la junta del Barça? ¿Es farà el necessari perquè la situació econòmica no empitjori més? M’agradaria tenir respostes per a totes, especialment per a les que tenen a veure amb la nostra salut i la nostra vida. Però no en sabem prou. Els metges són els primers que ho diuen. Tot i que molts atribueixin l’inici de la pandèmia a les causes més peregrines: que l’han creat els mateixos laboratoris o multinacionals que esperen enriquir-se amb això, que si darrere hi ha la mà d’algun polític corrupte i barbaritats com aquestes, fruit de la imaginació d’alguns mal informats o mal intencionats. Sòcrates va fer famosa la frase ‘Només sé que no sé res’ i era un savi. No pretenguem nosaltres saber més que els metges i fem-los cas. Evitem les aglomeracions, utilitzem la mascareta i tinguem paciència, perquè es trobarà una solució en forma de vacuna.
On crec que se’ns acaba la paciència és en el tema polític. Ni dono ni trec la raó als independentistes, mentre siguin demòcrates, però tot té un temps en la vida. I crec que ja s’han dedicat massa anys al monotema, descuidant totes les altres coses, com si aconseguint la independència, tota la resta anés a arreglar-se sola. Hem perdut el lideratge econòmic d’Espanya. Madrid ens ha passat per davant a tal velocitat, que ja l’estem perdent de vista. Hem perdut el lideratge cultural. Ja no som els més europeus d’Espanya. El nostre cine i el nostre teatre estan patint, igual que els nostres museus. Màlaga ens supera en art contemporani; Madrid, en totes les altres coses, i Bilbao, amb el seu Guggenheim, en atractiu per als visitants. Per cert, ¿han anat recentment a Bilbao? La ciutat està espectacular, neta i amb el trànsit ben organitzat. Els seus parcs són una meravella, cuidats amb cura, clar que no fa falta regar-los massa, però fa goig veure’ls i passejar-hi. I, malgrat el coronavirus, hi ha vida a la ciutat.
Notícies relacionadesLa situació econòmica ha de solucionar-se. Comprenc que s’ha d’ajudar a qui més ho necessita, però ¿què és millor, donar el peix o la canya de pescar? Jo no en tinc cap dubte, el peix s’acaba molt de pressa, és insostenible, en canvi la canya de pescar és per sempre. Hem de formar molt millor els joves, en universitats que pràcticament garanteixin llocs de treball que completin els seus estudis i en la Formació Professional, que no es pot descuidar. Només amb gent més preparada tirarem endavant. I recolzant els creadors d’ocupació, que són les empreses i els empresaris. Barcelona necessita una nova campanya interna d’imatge que ens torni l’optimisme i el sentit de pertinença, que ens recordi que el nostre clima continua sent excepcional i la nostra gastronomia també, quan puguem tornar a gaudir-ne. I que la seguretat sanitària és com la dels països mes avançats.
Preparem-nos per tornar a rebre el turisme la temporada vinent i continuem organitzant congressos que ens portin riquesa a la nostra ciutat. Ho necessitem tots, des de la restauració i els hotels als comerços i els taxis. I sobretot ho necessita la nostra moral, que ha caigut per terra. La pandèmia passarà, els polítics comprendran que si no són capaços de millorar les coses, no els tornarem a votar, igual que els dirigents del Barça. I posem-nos a treballar a fons, donant el millor de nosaltres mateixos, no només per tirar endavant la nostra família, sinó també el país.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
