Això és una merda

De tant en tant un es deixa portar per la incontinència emocional. Estem en la segona onada apedaçant, adobant i recosint. Pitjor impossible. Assistim al pugilat entre polítics mentre se’ns desploma el PIB, puja l’atur i augmenta la xifra dels que s’empassa la pobresa.

De sobte un desperta de la comprensió, la tolerància i les esperances. De sobte la conclusió és desangelada i escèptica i el desànim esperona l’emprenyament. Conviure amb el virus i vetllar per l’economia és una tasca críptica, però han d’intentar-ho entre tots. Altrament són dualitats diabòliques: «Entre la guerra i el deshonor, heu triat el deshonor, i tindreu la guerra». Frase de Churchill a Chamberlain quan aquest va tornar de vendre Txecoslovàquia als nazis.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

No hi ha solucions màgiques, però sí problemes nuclears. Així no anem enlloc. Cadascú pel seu compte i els de sempre bloquejant i traient rèdit polític de la malaltia. Són els savis del mercat víric i els macarres de la moral, que diria Serrat. Els altres, fent exhibicionisme de la bondat, després de mesos d’inactivitat i absència sanitària. ¿S’ha d’escollir? Doncs mirin, no tinc el dia. A Catalunya, tres quarts del mateix.

En els dies que s’acosten proposo fer la gimnàstica mental necessària per mantenir un fil d’esperança. Ho proposo malgrat tot. Perquè el que és avui, crec que tot això és una merda monumental.