L'eliminació d'un virus

Les hepatitis víriques infecten una nombrosa població al món i han sigut un greu problema de salut. De totes, l’hepatitis A està produïda per un virus d’ARN que es transmet per l’aigua contaminada a molts països del món. Els seus efectes solen ser lleus i el virus és eliminat de forma espontània en la majoria dels casos. La més greu és l’hepatitis B que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) calcula que infecta més de 250 milions de persones al món. És un virus de l’ADN que va ser descobert als anys 60 per Baruch Blumberg, que va obtenir el premi Nobel el 1976. A partir d’aquests resultats va ser possible desenvolupar sistemes de detecció eficaços que permeten el seu diagnòstic i proposar mesures de prevenció. Des de 1991 disposem d’una vacuna produïda en llevats modificats genèticament i que protegeix les persones de manera eficaç. El nombre d’infectats per aquest virus ha disminuït de forma important en els últims anys.

Una vegada coneguts els virus de les hepatitis A i B s’havien detectat casos d’hepatitis que es produïen per transfusió sanguínia i que no corresponien a cap dels virus coneguts. El treball d’Alter va demostrar que estaven produïts per un altre virus anomenat a l’època noA-noB. La identificació del nou virus va ser feina de Houghton, treballant en una empresa privada, i de Rice, que el van poder aïllar. És un virus d’ARN encara més petit que el que produeix la Covid-19. Disposar d’informació sobre el seu genoma va permetre desenvolupar sistemes de diagnòstic que van evitar que les transfusions de sang el transmetessin. Les dades de l’OMS indiquen que al món hi ha uns 185 milions de persones infectades per aquest virus i que produeix 350.000 morts anuals. Una vegada passada la fase aguda de la malaltia aquesta es converteix en crònica, pot produir cirrosi i càncer de fetge i ha sigut una raó important per recórrer als trasplantaments de fetge.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Els estudis per trobar un tractament de l’hepatitis C van continuar i han tingut èxit. Des del 2014 es disposa d’un conjunt de fàrmacs que permeten no només aturar la malaltia sinó curar-la, això vol dir eliminar el virus del cos dels pacients. Són tractaments costosos que les autoritats han anat aplicant de forma progressiva. Les pautes per a la seva administració han estat sent adaptades al coneixement que s’anava tenint. Gràcies al diagnòstic i al tractament, l’hepatitis C està en clara regressió i deixa de ser un problema a molts països tot i que encara hi ha llocs on l’hepatitis A és present, no poden vacunar-se de l’hepatitis B o tractar-se de l’hepatitis C. Per tant hi ha feina per fer a nivell global.

En aquest moment podem dir que l’extensió de les hepatitis víriques ha sigut controlada pels mètodes clàssics que han sigut aplicats durant els últims cent anys en els casos de les malalties infeccioses: higiene en el tractament de les aigües, diagnòstic adequat que permet conèixer les vies de transmissió, per exemple la sang per a transfusions i tractaments que permetin curar la malaltia en el cas de l’hepatitis C o vacunes eficaces, com és el cas de l’hepatitis B. Normalment els tractaments eren amb antibiòtics i ara són antivirals. Tot això és el que està sent assajat en el cas de la Covid-19, però hem de tenir en compte l’escala dels temps. Els virus que produeixen hepatitis van ser descoberts als anys 60, hem tingut un diagnòstic gràcies a les tècniques moleculars cap als anys 80, vacunes als 90 i sistemes de curació fa cinc o sis anys. És per tant un procés de dècades. Mentrestant, les tècniques moleculars s’han anat accelerant i ha progressat molt el que sabem dels virus, dels seus processos d’infecció i de la reacció immunològica del cos. En el cas de la Covid-19 i el virus Sars-Cov2 que la provoca voldríem que tot el procés es fes en mesos i és el que s’està tractant de fer posant tots els mitjans possibles. Però fer miracles no està entre les eines que utilitza normalment la investigació científica.