Nous lideratges per a una nova època

La crisi de la Covid-19 posa de manifest la necessitat d’una política que ofereixi qualitat, eficiència i rapidesa en la gestió de la pandèmia. Vivim temps exigents en què la ciutadania valora cada vegada més la capacitat de gestió i de renovar les respostes institucionals als problemes i reptes del país. I no és casualitat que sigui així. La necessitat de modernitzar l’agenda de solucions és una tasca que arrosseguem des de fa més d’una dècada.

Parlem de deu anys encadenant crisis i estem davant una societat que ha canviat molt la manera de treballar, d’estudiar, de viatjar, de relacionar-se, de consumir, etc. En canvi, fa l’efecte que la institució no ha sigut capaç de sortir de la seva rigidesa, per adaptar les polítiques a una societat cada vegada més heterogènia.

¿Qui sabrà llegir el moment i governar-lo? Aquells líders que s’assemblin a les persones que volen representar. Gent que sigui pròxima, que estigui preparada però que, evidentment, sigui sensible i empàtica. Avui sabem que les formes de lideratge col·lectiu, més capaces de teixir complicitats i aliances, incloent veus diverses, fan més sòlides les decisions i asseguren un impacte més gran.

Ara bé, tot i que les dones representem el 50% de la societat, no ocupem els llocs de responsabilitat en la mateixa proporció. Quan parlem de talent, d’experiència, no som visibles. I en un moment com l’actual necessitem tot el talent del país al capdavant per portar-lo a terme. Ens sabem capaços de liderar qualsevol administració, empresa o projecte.

Avui dia, en ple segle XXI, només podem afirmar que homes i dones som iguals formalment davant la llei. Es justifica l’absència de dones en els cercles de poder al·legant que no hi ha referents femenins en gaires dels àmbits tradicionalment masculins: esports, ciència, tecnologia, política... fins i tot en gastronomia, quan ens referim a xefs amb estrelles Michelin. És ineludible potenciar la nostra visibilitat. No falta talent femení, sinó visibilitzar-lo.

De fet, el rol que en major o menor intensitat ens ha sigut assignat per la societat patriarcal ens ha ensenyat la necessitat de cooperar i treballar en equip. I és precisament el que un context de pandèmia, com el que ens trobem, demana. Les dones líders que irrompen amb força ens demostren que combinar l’empatia amb la fermesa i l’eficiència amb la sensibilitat és una fórmula guanyadora que millora l’impacte de tota política pública.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Quan parlem de la necessitat que les dones liderin les nostres ciutats, el nostre país, especialment en un context de canvi, no parlem només en termes de conquesta de drets o de justícia. Ho fem, sobretot, en termes de qualitat democràtica i de millor governança. Més dones, noves respostes, millor política.

*Mireia Ingla, alcaldessa de Sant Cugat. Elisenda Alamany, regidora a l’Ajuntament de Barcelona i consellera metropolitana.