Il·lustracions

Arran de la decapitació del professor francès que ensenyava a classe imatges de Mahoma, llegeixo a les xarxes l’experiència d’una professora de 2n d’ESO d’un institut català. Explica una situació similar, que va viure fa set anys: «A la classe de Socials, introdueixo el tema de Mahoma i l’Islam». Un cop mostra la il·lustració prohibida i «tres o quatre alumnes s’aixequen i xisclen de manera irracional». Un d’ells l’amenaça: «Quan sigui gran, em faré de la gihad i et mataré».

No és cap broma. És el fruit d’una actitud irreductible i sectària que es pot quedar amb una irada fanfarronada juvenil o es pot convertir, com ha passat amb Samuel Paty, en una violència desfermada i cruel, atiada per l’entorn. Els anys següents, la professora no va deixar d’ensenyar imatges del profeta, «perquè això és una classe d’Història i la religió cadascú se la deixa a casa seva». Encara ho fa, perquè està convençuda que la foscor no pot fer estada en un espai de convivència i d’il·lustració. Alguna cosa no va bé quan un gest com el seu i com el de tants d’altres, persistent i tenaç, s’acosta més a l’heroïcitat quotidiana que no pas al discret intent de transmetre coneixement.