La fatiga al barri

Ara arriba la fatiga pandèmica. Aquest concepte que utilitzen els experts defineix la sensació i ànim que observo al meu voltant. Fins i tot els que més obedientment segueixen les recomanacions públiques comencen a acusar un cansament, un avorriment, una fatiga d’haver d’estar en alerta constant. Hem integrat noves rutines antivirus, sí, però no sense costos de molts tipus. 

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Les places continuen sent els punts neuràlgics de Gràcia on segur trobaràs vida. Fins i tot ara, amb els bars i terrasses tancats, hi continua havent gent menjant als bancs, bevent a terra o raspant una guitarra a les escales. També acusen fatiga els comerços i negocis que, malgrat posar-hi tot l’esforç, han vist com no tornaven a tenir el mateix nombre de clients d’abans del març i, si els tenen, no els poden deixar entrar alhora.

Cansament també és el que sent l’Hermínia, la meva professora de costura, qui als 83 anys ens demana que continuem amb la classe setmanal (menys de sis i amb tot obert gelant-nos de fred), perquè si la cancel·lem tornarà a estar sola a casa i sense ningú amb qui parlar. «Ara els nets t’envien whatsaps; ja ningú truca». Ens podem acostumar a portar mascareta, però hem de desacostumar-nos a no quedar a les places, a no trucar per telèfon, a no pensar en els altres.