La lluita contra la Covid
El secret de Nova Zelanda
Ni la mida, ni la densitat de població, permeten comparar l'èxit de Jacinda Ardern en la gestió de la pandèmia amb el fracàs europeu, però el seu cas presenta altres claus de les quals podem aprendre
zentauroepp55454330 new zealand prime minister jacinda ardern speaks at the labo201017130656 /
D’entre les coses que més s’han valorat en la gestió política de la reelegida presidenta de Nova Zelanda Jacinda Ardern, destaquen la seva sensibilitat i empatia, però el que ha catapultat la seva figura ha sigut la seva fermesa a l’aplicar mesures excepcionalment dures per evitar la propagació de la Covid al seu país. Va aconseguir estar gairebé un mes sense casos de coronavirus, sí, però va ajornar les eleccions quan estava a la cresta de l’onada de la seva popularitat, arriscant les seves possibilitats, per imposar nous confinaments malgrat tenir pocs casos registrats. Aquesta decisió va ser clau per gestionar amb èxit els rastrejos, en un model similar que apliquen en altres ciutats com Melbourne, que va estar sotmesa durant mesos a confinaments i tocs de queda amb una mica més de cinc milions d’habitants i que avui dia subministra avisos de quarantena amb la precisió que dona poder saber que un McDonalds o una botiga de discos han sigut focus de propagació en una franja horària d’un dia concret.
L’èxit d’Ardern, en una cultura occidental com és la neozelandesa, qüestiona el biaix que ha donat l’OMS en la seva última valoració de la pandèmia, que lloava l’evolució positiva de la lluita contra el virus en països asiàtics i la contraposava a la indisciplina ciutadana que s’escampa a Europa, immersa en l’última onada del virus. Espanya arriba al milió de contagiats i no es pot equiparar, si ens cenyim al nombre d’habitants o a la densitat de població, el nostre model amb el de Nova Zelanda, però sí que hi ha alguna cosa de la seva gestió que ens interpel·la com a societat: la inflexibilitat en el comandament del govern, la perseverança en les mesures, i sobretot, la unitat que en tot moment ha presidit la presa de decisions i que ha acompanyat la col·laboració de la ciutadania.
L’èxit dels Antípodes no és només de la celebrada lideressa: també d’una oposició que ha sabut estar per sobre del partidisme, i d’una població conscient del desafiament i dels sacrificis necessaris per afrontar-ho amb garanties.
Notícies relacionadesEl tancament de bars i la distància social general és un gran sacrifici, però es troba a faltar més consciència de l’objectiu últim que busquen les mesures. L’últim toc d’atenció ha vingut dels jutges, en forma d’arxivament dels recursos presentats per diferents associacions i entitats que defensen els interessos de comerciants i restaurants entre altres sectors perjudicats econòmicament per les restriccions del Govern, a Catalunya.
La urgència per aixecar les mesures és, assenyalen els jutges, «desajustada amb l’absoluta i necessària ponderació del cas des de la inexcusable òrbita integral», en vista de la realitat de la «colossal i extraordinària» pandèmia que ens fueteja, i recrimina als demandants la seva visió fragmentària del problema, «com si els interessos públics d’aquest marc no existissin, fossin accessoris o calgués donar-los per suposats devaluant-los».
