L''omertà' i la pàtria de Mas

Feia un mes que s’havia enfonsat el túnel en construcció del metro del Carmel, a Barcelona. A Maragall l’irritava fins a la nàusea l’agressivitat de l’oposició nacionalista: l’obra catastròfica havia sigut aprovada i adjudicada pel Govern de CiU. Maragall es va regirar en el seu escó i va sorprendre fins i tot els seus col·laboradors: «Vostès –va etzibar al nacionalista Artur Mas, cap de l’oposició– tenen un problema, i aquest problema es diu 3%». Per poc no s’enfonsa la volta del Parlament com el túnel del metro.

Maragall havia fet un pas en fals. Mancava de proves per mantenir dempeus el seu desafiament. Mas va brodar la interpretació de l’ofès, un paper en què qualsevol nacionalista no té rival, i va exigir al president que es retractés o donés per morta la reforma de l’Estatut. Maragall va recular.

Barrera política

Això va ser fa 15 anys. Amb el que hem sabut després (el saqueig del Palau de la Música, les condemnes de Millet, Montull i Convergència, la causa judicial del 3%, la del blanqueig de comissions il·legals, la de Triacom, la confessió de l’extresorer i reu Daniel Osàcar, la imputació de Germà Gordó...), la rèplica ofesa de Mas a Maragall és reveladora com un reflector enmig de la nit: primer l’omertà; la pàtria, potser, després.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La pàtria, quina prodigiosa barrera política. Amb ella va construir Mas a partir del 2012 la via de fuita dels escàndols de corrupció i de la pressió social contra la seva gestió austericida. Va agafar l’hegemònic partit nacionalista de centredreta i el va canviar de via de la nit al dia: cap a la independència unilateral. El partit es va enfonsar, la dirigència nacionalista va caure en l’arrabassada i Catalunya es va fracturar.

Ara, Osàcar estira la manta i implica Mas en l’estructura de corrupció convergent. El tremend rugit de la pandèmia vetlla aquest episodi clau de la història recent de Catalunya.