zentauroepp52242832 robadors 55200211165800 /
Primera nit del toc de queda. Al carrer sonen sirenes a tot volum. No és la policia, són les veïnes burlant-se. Unes altres sirenes, de corbes cenyides, talons temeraris i escames refulgents, deriven lentes i cadencioses cap als seus amagatalls. Ens recorden que això volia ser el mar. Tots els projectes presentats al concurs per a l’Eixample el 1859 plantejaven cales que arribaven fins al carrer de la Unió almenys. Tots menys un, que va perdre el concurs però va acabar executant-se amb ordre militar i rigor de secà.
La urbana, ara sí, surt de la plaça de Vázquez Montalbán, que es deu estar regirant a la tomba pel toc de queda i per la plaça que li van posar. El carrer porta des del Gimnàs Social Sant Pau fins al Cafè de l’Òpera. Fa un petit gir a Robadors, que és el tram més macarra del barri. Hi han posat uns llums que l’il·luminen com si fos un estadi. Res que unes filmines de color no poguessin arreglar. De color rosa. Perquè així es confondrien amb les de l’hotel de davant, que també són roses i acostarien gent i paisatges.
Notícies relacionadesA Robadors, al centre del barri, hi ha el Bar d’en Rubén, que fa el millor cebiche de la ciutat i un vermut excel·lent. L’Ana i la Janet, de Putas Indignadas, es recolzen a la barra o al marc de la porta. Són sirenes amb més coneixement i veritat que mitologia. El Sant Pau ha passat el primer confinament amb nota, oferint dutxes, roba neta i menjar sa als veïns castigats pel virus i a les persones que dormen al carrer. Ara va a buscar matrícula d’honor. A l’altre costat, a la Rambla, el Cafè de l’Òpera els serveix com sempre a un euro, indiferent al turisme. Això és decència.
Sobre el nom del carrer han enganxat un cartell: ‘Carrer de les Kellys’. En un altre, una noia s’ofereix per passejar gossos. El meu carrer és escenari d’oficis poc normatius. Un tercer rètol, educadament escrit a llapis sobre la paret, diu «No cagar gossos». En aquest carrer tothom hi és benvingut però si has menjat gossos ni t’hi acostis.
