El dia que Von der Leyen va ser figurant d'ERC

El president de la Generalitat en funcions va aprofitar l’assistència de la líder de la UE a la cimera autonòmica sobre els fons europeus de reconstrucció per reclamar un referèndum d’autodeterminació. Von der Leyen ni tan sols va acusar recepció. Però això era el de menys. Tampoc importava el nou cop de porta del Consell d’Europa als referèndums inconstitucionals. Aragonès acabava d’anotar-se el gol: Von der Leyen, convertida en figurant de categoria d’un espot electoral d’ERC. La fotografia difosa pel Govern català era la cirereta de l’anunci: suggeria una xerrada bilateral Aragonès-Von der Leyen que mai va tenir lloc en aquesta cimera autonòmica.

La comissió de Venècia

El rugit de la pandèmia ensordeix notícies rellevants. L’extresorer de CDC i reu de la justícia Daniel Osàcar implicant davant el jutge Artur Mas en la corrupció convergent n’és una. Una altra és el rebuig categòric de la Comissió de Venècia, l’òrgan consultiu del Consell d’Europa sobre qüestions constitucionals i drets fonamentals, als referèndums d’independència unilaterals com el de l’1-O a Catalunya. «El referèndum pot abordar qüestions territorials, com la creació o fusió d’entitats, així com la secessió, en els rars casos en què la Constitució nacional ho permet [...] Ha de respectar el conjunt de l’ordenament jurídic. En particular, no pot ser organitzat si la Constitució o una llei conforme a aquesta llei no ho preveuen», remarca la doctrina de la Comissió de Venècia.

Després de la defenestració de Mariano Rajoy i la pujada dels socialistes al Govern, Josep Borrell va marcar una prioritat estratègica en el Ministeri d’Afers Estrangers: sortir a competir a l’arena internacional contra la potentíssima maquinària propagandística del procés. El Govern del PP mai havia mostrat un interès particular en aquesta lliça.

La cristal·lització

Borrell va demanar al seu equip i a la diplomàcia disposició màxima per entaular aquesta batalla. El barceloní Manuel Montobbio, ambaixador espanyol en el Consell d’Europa, va ser una peça clau de l’engranatge. El ministre va requerir també als parlamentaris espanyols destinats en el Consell després de les eleccions del mes d’abril del 2019 més proactivitat i menys absentisme que els seus predecessors: com més participació i compromís en l’assemblea d’Estrasburg, més empatia dels seus col·legues europeus.

Notícies relacionades

Una perillosa escalada en espera de Trump

Estimar-se

L’aventurerisme del procés mai va trobar a Europa l’empara que la dirigència independentista presumia en el seu relat màgic. L’1-O es va fer evident. La tasca posterior d’Exteriors cristal·litza ara de forma textual en la doctrina de la Comissió de Venècia. Europa, a més, es cura en salut davant altres possibles erupcions en els seus dominis.

El rugit de la pandèmia ensordeix el fragor d’altres batalles, però només les ensordeix: les conteses continuen en curs. L’espot d’Esquerra amb Von der Leyen forma part d’una d’aquestes: la guerra infinita entre ERC i JxCat per l’hegemonia en el nacionalisme català.