La «trama russa» del procés

Sorprèn que el món independentista intenti desacreditar la investigació del jutge Joaquín Aguirre quan en la interlocutòria no s’inventa res. Víctor Terradellas pot ser un fanfarró o un il·luminat, però no és un ningú. Va ser responsable de relacions internacionals de CDC i una de les persones que va donar el nom de Carles Puigdemont quan Artur Mas es va haver d’apartar pel veto de la CUP. Per a la periodista Carlota Guindal, «va actuar molt activament en el full de ruta del procés, tot i que sempre en un segon pla» (‘Ni vencedores ni vencidos’, Península).

El nom de Terradellas va saltar a la llum el 2018 arran de l’operació Estela per una presumpta desviació de fons de la Diputació de Barcelona per finançar el procés. I a finals del 2019, EL PERIÓDICO va documentar que actuava com a enllaç extern de Puigdemont i que a la tardor del 2017 s’havia reunit tres vegades a Moscou amb l’influent professor de relacions internacionals Serguei Markov, exdiputat del partit de Vladímir Putin, perquè Rússia recolzés la secessió catalana. 

El sumari de la causa encara és secret però a les diligències prèvies se citen les converses telefòniques gravades entre Xavier Vendrell i Terradellas. El primer tampoc és un ningú. Va passar de militar a Terra Lliure a desenvolupar una llarga carrera a ERC (diputat, secretari d’Organització i fins i tot conseller). Després d’abandonar la política es va dedicar als negocis, però va tornar a jugar un paper important amb Oriol Soler i David Madí en l’anomenat «sanedrí» del procés. En aquestes converses, en què apareixen altres temes rellevants com les criptomonedes, Terradellas explica a Vendrell que «el cap del grup rus» havia ofert el 24 d’octubre del 2017 a Puigdemont «10.000 soldats i pagar el deute català», però que l’expresident «és va cagar a les calces».

Notícies relacionades

Per un turisme sostenible i raonable

Això és... el Català de l’Any (Estopa)

Així doncs, això no s’ho inventa la Guàrdia Civil ni el jutge Aguirre. Pot ser que fos una fantasmada, però el Govern independentista va intentar recollir tota mena de recolzaments polítics i financers, també fora d’Europa, des de la Xina fins a Israel, passant és clar per Rússia. I s’hi va posar amb una potent agenda internacional i una maquinària econòmicament molt ben greixada. Avui sabem que la ingerència russa va existir, no tant per anar contra Espanya com per desestabilitzar la UE, i que els mitjans russos van jugar a la desinformació a través de les xarxes i del seu exèrcit de bots i trolls.  

¿És creïble aquesta oferta d’origen desconegut de 10.000 soldats? Sona a fantasia, però no està de més recordar que Rússia participa de forma clandestina en conflictes a través de mercenaris del grup Wagner allà on pot crear problemes als països de la UE i l’OTAN. ¿Hauria pogut passar a Catalunya? Costa creure-ho però mai sabrem que a prop que vam ser llavors de l’enfrontament civil, com avui reconeixen tant Puigdemont com Oriol Junqueras per justificar per què no van intentar materialitzar la independència. Ara bé, judicialment això ja no és important. El que s’investiga ara és la corrupció i el tràfic d’influències que ha generat el procés.