Valors enfrontats
¿Què es juguen els Estats Units en aquestes eleccions?
Tant demòcrates com republicans insisteixen que el 3-N és un referèndum sobre una cosa tan elusiva com 'l'ànima d'Amèrica'
zentauroepp55646939 trump biden201031165756 /
Des dels temps de les 13 colònies, que al guanyar la seva independència van donar lloc als Estats Units, Amèrica ha sigut moltes coses. Per als puritans, va suposar llibertat religiosa, poder recrear la vida dels primers cristians i establir una exemplar separació entre Església i Estat. Per als aristòcrates anglesos va ser la gran oportunitat de trasplantar al Nou Món la fèrria i desigual estructura de poder del Vell Món. Per a mercaders i persones amb influència a Londres, un gran negoci. I per als més pobres, la seva única possibilitat d’accedir a la propietat de terres i construir una vida amb autonomia i dignitat.
Quan els Estats Units van declarar la seva independència el 1776, el mateix any en què es va publicar ‘The Wealth of Nations’, Adam Smith tenia clar que l’aventura d’Amèrica era «un dels esdeveniments més importants registrat a la història de la humanitat». Tot i que com a pare del pensament econòmic modern, el moralista escocès no es va resistir a comptabilitzar enormes beneficis, perquè milions d’europeus poguessin disfrutar de la vida, però també grans desgràcies i tota classe d’injustícies, començant pels milions d’africans convertits en esclaus.
Des del minut zero, la idea de llibertat serà central en l’excepcionalíssima tradició dels Estats Units com a exemple per a tothom. Amb el luxós avantatge, segons ha explicat el lingüista Geoffrey Nunber, de disposar no només d’una sinó de dues paraules amb matisos diferents per a aquesta obsessió tan americana: ’liberty’ (d’arrel llatina que implica un sistema de regles associat generalment a la vida política) i ’freedom’ (anglosaxona i amb un significat més ampli que inclou de l’oposició a l’esclavitud a l’eliminació de limitacions en un àmbit més personal). Com va dir John Smith, líder del pioner assentament a Jamestown i nòvio de Pocahontas, «cap home se n’anirà d’Anglaterra per tenir menys llibertat».
Per descomptat, aquestes dues paraules -’liberty & freedom’- han sigut definides i redefinides al llarg dels més de dos segles d’història d’aquest fascinant experiment polític. Per als fundadors dels Estats Units, ‘liberty’ serà el valor fonamental americà. Així s’assenyala en la Declaració d’Independència: «Sostenim com a evidents aquestes veritats: que tots els homes són creats iguals; que són dotats pel seu Creador de certs drets inalienables; que entre aquests hi ha la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat». Entesa com a virtut i compliment del deure sense resultats garantits.
Per als fundadors, la ‘liberty’ seria el valor fonamental de la nova nació
Abraham Lincoln, Frederick Douglass, les sufragistes que van aconseguir el vot per a les dones el 1920, Franklin Delano Roosevelt, Barry Goldwater, Martín Luther King, Ronald Reagan, els Bush i Barack Obama entre d’altres han participat en l’evolució d’aquest concepte essencialment americà. Tot i que com ha explicat l’historiador Eric Foner, amb la seva elegant eloqüència, la llibertat és un concepte tan fonamental dels Estats Units que cap bàndol polític ha aconseguit monopolitzar-lo.
Potser per aquesta raó, davant les preocupants eleccions convocades per al 3 de novembre, tant demòcrates com republicans insisteixen en el mateix argument: aquests comicis en realitat són un referèndum sobre l’ànima dels Estats Units. En una societat, molt més descontenta i dividida que fa quatre anys, l’important no és qui sumarà una majoria de 270 vots al Col·legi Electoral sinó preservar una cosa tan elusiva com ‘l’ànima d’Amèrica’.
El president s’ha dedicat a profanar els valors, principis i pràctiques que van fer dels EUA un santuari per al seu propi poble i un referent per a la resta del món
Tal com argumentava recentment el ‘New York Times’, en un país de tradició cristiana però cada vegada més secular segons els estudis del Pew Research Center, «la votació s’ha convertit en un reflex de la moralitat individual i el resultat depèn en part de qüestions espirituals i filosòfiques que transcendeixen la política: ¿Quina és, exactament, l’ànima de la nació? ¿Quin és el seu estat? ¿I què significaria salvar-la? Les respostes van més enllà d’un eslògan de campanya, més enllà de la política i del novembre, i apunten a la identitat i el futur de l’experiment americà per si mateix, especialment ara, amb una pandèmia que ha minat l’ànim del país».
Donald Trump, a la recerca del vot evangèlic que tant necessita, es presenta com el defensor d’una Amèrica cristiana assetjada com mai en els seus 243 anys d’història. Per a Joe Biden, es tracta de tornar a mostrar que «Amèrica continua sent un far de llum». Especialment després de quatre anys, en què el president s’ha dedicat a profanar els valors, principis i pràctiques que van fer dels Estats Units un santuari per al seu propi poble i un referent per a la resta del món.
Davant aquest dilema transcendental, la veritable qüestió a dirimir en les eleccions del pròxim dimarts és quin país volen els nord-americans.
Professor de Relacions Internacionals de la Universitat Pontifícia Comillas.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
