Dia dels morts

Dit així, com qui no vol i sense saber anglès, Eurocoffin sembla una companyia dedicada a l’exportació comunitària. O una empresa de serveis comercials amb projecció europea. Si ho mires al diccionari, però, pots endevinar que és una altra cosa. És a dir, una fàbrica de fèretres, perquè ‘coffin’ significa justament això: bagul, taüt, caixa de morts. Té la seu a Barcelona, a la muntanya de Montjuïc i manufactura, anualment, unes 21.000 unitats. És a dir, unes 70 cada dia. La primavera passada, la producció va experimentar un auge inusitat: uns 200 fèretres diaris. Potser és la dada més freda, cruel, més significativa, del que vam viure i que podem tornar a patir els propers mesos. Aleshores es va imposar, com mai, la presència imponent, constant, pastosa i universal de la mort, no pas com una possibilitat llunyana, certa, però difuminada, sinó com una evidència clara que a tots ens interpel·lava. A tothom.

Avui és un bon dia per pensar-hi. «Que el silenci cremi pels difunts», com escrivia Vinyoli. Ens queda poca cosa més a fer que passejar pel cementiri i retenir imatges, xifres, la memòria dramàtica dels dies que vivim. No res, passejar-hi.