Veí de Sant Andreu
Rutina de piscina
Es podria dir que la gent que em trobo ja és el meu grup bombolla
zentauroepp51424113 abel200113162640 /
Després de tots aquells dies tancat a casa, un dels primers llocs on vaig trucar en ple desconfinament exprés va ser al Club Natació Sant Andreu
per tal de saber en quina fase
obririen la piscina. La meva salut física i mental em demanava fer unes braçades. També em
demanava fer abraçades, però aquest és un altre tema que encara trigarà a resoldre’s.
Situada a tocar de la rambla d’Onze de Setembre, és la piscina on vaig aprendre a nedar i on he
vist el meu fill fer les primeres capbussades, també. S’ha de dir que aquest orgull de pare s’ha
vist una mica enterbolit per la xafogor que he patit a les grades, potser un dels indrets més calorosos i humits del planeta,
només per darrere d’una selva tropical de Madagascar i just per
davant d’un aiguamoll de Louisiana.
En tots aquests mesos en què la piscina s’ha convertit en el Guadiana (ara la veus, ara no; ara la
tanquen, ara la tornen a obrir), he hagut d’anar trucant per saber si s’hi podia anar o si calia
demanar cita prèvia o si ja me’n podia oblidar, com passa des de fa una setmana.
La rutina ha estat sempre més o menys la mateixa: matinar el diumenge i passar-hi a primera
hora (potser no a primera hora, tampoc cal exagerar, però sí quan els carrers encara fan olor de
xocolata amb xurros i suor de ciclista). Canviar-me tot sol al vestidor i buscar un carril buit per
nedar-hi uns tres quarts d’hora.
Es podria dir que la gent que hi trobo ja és el meu grup bombolla, perquè són sempre els
mateixos: la senyora gran a qui acaben d’operar d’una hèrnia cervical i va xino xano, l’impacient
que t’avança fent escarafalls o l’home del carril del costat a qui una vegada vaig retar a una
carrera en secret. Quan vaig arribar al final de la piscina abans que ell, vaig celebrar la victòria
en silenci.
Més tard, vaig descobrir que a l’home, un paio molt simpàtic amb qui sempre tenim
Notícies relacionadesel mateix diàleg sobre la pandèmia al vestidor, li faltava una cama. D’ençà d’aleshores, a més,
sempre em guanya en les nostres competicions dominicals.
