¿Com és que tanta gent ha votat Trump?

Trump és mentider, frívol, despectiu, provocador, arribista, inculte, trampós... Tot això ens sembla evident vist des d’Europa i vist des de mig Estats Units, amb proves precises de cada un d’aquests defectes. Però milions i milions de persones han tornat a votar-lo: pràcticament l’altra meitat dels Estats Units. ¿Hi ha allà tanta gent dolenta i sectària? Sens dubte, molts. Però a la TV hem vist també persones que el recolzen que semblen molt similars als nostres companys quotidians de l’ascensor de casa i no fan cap efecte de ser feixistes radicals o mala gent ressentida. Simplement parlen que davant els problemes actuals són més necessaris els dirigents taxatius i amb pocs escrúpols, com Trump, que els molt desgastats polítics tradicionals, que majoritàriament han acabat convertint-se en una casta vividora i distant que no atén les veritables necessitats de les persones. A molts ens agradava Obama, per exemple, i el món pel qual treballava, però ells el consideren un home tou i ingenu que va contribuir a un declivi imparable dels Estats Units.

Probablement estem tan superficialment informats de les realitats del nostre país com de les d’aquell. La comunicació d’impactes i la reducció de tot a blancs i negres ens han portat a una diferenciació amb pocs matisos entre el que volem i «els nostres» i «la resta». Els mitjans de comunicació espanyols més massius només ens van oferir contrapunts sobre Hillary Clinton i el que representava, les raons per les quals molta gent decent i seriosa no la volia, després de la seva derrota. Ara ens han explicat amb poc detall i equidistància el que senten, pateixen i defensen els votants republicans (els demòcrates els equiparem més o menys a nosaltres). Des d’aquí desitjàvem la victòria de Biden i l’expulsió de Trump amb la mateixa senzillesa amb què esperem la victòria del Barça quan s’enfronta al Madrid, utilitzant eslògans i clixés. Cada vegada és més fina la capa dels ciutadans que desitgen accedir a coneixements més precisos i contrastats sobre les coses. Diuen que s’ha democratitzat la informació, però en realitat sabem poc.