DES DE L'HOSPITALET
Aules d'estrelles
El cel estrellat que un professor de física va dibuixar al sostre d'una aula de l'institut Mercè Rodoreda als anys 80 encara segueix allà
Estrelles i altres partícules de l’espai. /
Al cor de l’Hospitalet hi ha una aula atapeïda d’estrelles, i la seva història és digna de ser explicada, ja que encara brillen gràcies als que continuen esforçant-se per educar noves generacions de primats humans.
Cursàvem el BUP i les lliçons de Carl Sagan van fer impacte. Somiàvem viatjar pel cosmos. El meu pare, anys abans, m’havia portat al planetari del Museu de la Ciència i un petit telescopi va caure de regal. El firmament hospitalenc no era el de les Canàries ni el d’Atacama –estava delmat per la pol·lució industrial i lluminosa– però un corpuscle d’aprenents vam veure com les nostres observacions sobre les taques solars, planetes i estrelles variables eren publicades en butlletins de societats astronòmiques locals i fins i tot estrangeres. I és que els cossos celestes no tenen amo ni pàtria, són lliures i universals.
Notícies relacionadesJuntament amb Hipàtia, Galileu i Sagan, un altre culpable d’aquella obsessió per escrutar el cel va venir de la mà del Genís, professor de física a l’institut públic Mercè Rodoreda. Va portar el seu telescopi i, a l’acabar les classes, des d’una finestra del laboratori vam caçar el cometa Halley el 1986. Un altre dia va aparèixer amb diversos sobres plens d’adhesius fosforescents i, a falta d’un planetari robòtic, amb guix i cordill va dibuixar un cercle gegant al sostre de l’aula de física i química. Allà, utilitzant com a plantilla un planisferi celeste, vam enganxar, una per una, les estrelles de totes les constel·lacions de l’hemisferi nord. Va participar-hi el conjunt de la classe i, després d’abaixar les persianes, ens va demanar silenci. Va apagar els fluorescents i l’experiència va ser inoblidable. Sobre els nostres caps resplendia un cel estrellat.
Vaig tornar al Mercè i vaig trobar-hi un Genís ja jubilat. Em va arrossegar del braç fins al laboratori. Va tancar els llums i les estrelles van tornar a brillar; mai va permetre que repintessin aquell sostre celeste de l’Hospitalet. El coneixement sobre el cosmos continua brillant a tota l’aula gràcies als educadors i educadores.
