Entre el pròleg i el postfaci

El centenari del naixement de l’escriptora brasilera Clarice Lispector, que tindrà lloc el proper desembre, ha aplanat el camí perquè dues editorials en català s’animin a publicar-ne dos títols. Club Editor tradueix l’última novel·la que va escriure, ‘L’hora de l’estrella’, i Comanegra publica una àmplia selecció dels seus contes a ‘Restes de carnaval’. Els dos llibres són excel·lents portes d’entrada a una literatura única, que sovint creix des de la reflexió sobre el llenguatge i s'eixampla per abastar una visió del món –com un joc de pistes mentals per desxifrar-lo en els detalls–. La prosa de Lispector és exigent, amb meandres que no eviten l’abstracció ni l’ocasional connexió surrealista, i potser per això les dues edicions apuntalen la lectura amb textos complementaris. Els contes, amb un epíleg de Tina Vallès, i ‘L’hora de l’estrella’, amb un postfaci de Nora Catelli.

Des de fa uns anys, és bastant habitual que algunes editorials (sobretot independents, i no només en català) acompanyin les seves traduccions amb un pròleg, o postfaci, o prefaci... Entre els llibres recents ho hem vist a ‘Hivern’, d’Ali Smith (Raig Verd), amb pròleg de Marina Espasa; ‘La pira al port’, l’antologia de narracions de Boris Pahor (Periscopi), amb pròleg de la seva traductora, Simona Skrabec; ‘La gran fortuna’, d’Olivia Manning (Asteroide), amb epíleg de Rachel Cusk, o ‘Tal qual’, de Paul Valéry (Adesiara), amb pròleg de Jordi Marrugat. Cada cop que em trobo un d’aquests paratextos, em pregunto quina és la motivació dels editors. Una resposta lògica és que ofereixen un al·licient afegit al lector, per prolongar el plaer de la lectura, però també es pot entendre des de la complicitat d’una veu experta, que dona confiança a l’editor en la seva aposta. Llegint fa poc el postfaci de Nora Catelli a ‘L’hora de l’estrella’, ple d’intuïcions literàries brillants, se’m va acudir encara una tercera possibilitat: en una cultura com la nostra, on la crítica literària se sol limitar a l’espai exigu de les ressenyes, sense gaires revistes que publiquin anàlisis en profunditat, ara és el llibre mateix qui incorpora elements per pensar més sobre el text.