AL CONTRAATAC

Viure i morir

Pau Donés i Michael Robinson es van animar a acomiadar-se compartint reflexions en forma de pel·lícula o programa de televisió

undefined5568162 rom03 roma italia 12 12 06 archivo fotograf a de archivo d181114195455 / CLAUDIO PERI

Pengen per força. La mort ens provoca una por atàvica i fem com que no ens afecta; però la pandèmia l’ha col·locat on és impossible ignorar-la: per tot arreu. Així que s’han acabat les excuses. I potser el toc d’alerta és positiu, perquè la tàctica de l’estruç no fa desaparèixer els problemes; simplement els camufla. Per això l’altra tarda em va reconfortar escoltar el psiquiatre Jesús de la Gándara explicar que alguns dels seus millors records estan vinculats a l’acompanyament de persones moribundes. I també em va resultar molt útil conversar amb l’escriptora i periodista Carla Guimaraes, que va escriure un article a ‘El País’ titulat ‘Hem de parlar de la mort’. La Carla és brasilera, tot i que viu a Madrid. Fa anys el seu pare la va visitar quan va saber que patia una malaltia degenerativa i li va plantejar precisament això: que havien de parlar de la seva mort. La Carla s’hi va negar, avui arrossega un sentiment de culpa que l’obliga a seguir teràpia i tracta que la seva història serveixi perquè els altres no cometin el mateix error; a més el seu cas reflecteix la necessitat de regular legalment l’eutanàsia, quan la vida ha deixat de ser meravellosa per convertir-se en un calvari.

Que la Carla ara ho expliqui sense embuts ens descobreix una dona generosa i madura. Però el seu no és l’únic exemple. Pau Donés i Michael Robinson es van animar a acomiadar-se compartint reflexions en forma de pel·lícula o programa de televisió. ‘Eso que tu me das’ continua en el ‘top ten’ del més vist a Espanya i ha recaptat gairebé un milió d’euros que seran destinats a la recerca del càncer; i això que va poca gent al cine... De l’especial ‘Informe Robinson’, titulat ‘Good, better, best’, no hi ha dia que no rebi el missatge d’algun amic explicant com s’ha emocionat –i ha rigut– amb la seva lliçó de vida. Que la pandèmia ens ha baixat els fums és evident. Ara que som més conscients de la nostra fragilitat, podríem invocar els versos de la cançó de Txarango: «Dir-nos les coses senzilles, fer-nos més fácil la vida. I al final d’aquest laberint només hi ha un... t’estimo».

Temes:

Eutanàsia Pau Donés

Inicia sessió 0 Comentaris