Anàlisi

Confirmar i administrar la vacuna

La recerca de la vacuna s'està plantejant com una carrera entre empreses, països i grups d'investigació. Tot això no ajuda que es prenguin les millors decisions

2
Es llegeix en minuts
FILE PHOTO: Vials with a sticker reading, COVID-19 / Coronavirus vaccine / Injection only and a medical syringe are seen in front of a displayed Pfizer logo in this illustration taken October 31, 2020. REUTERS/Dado Ruvic/Illustration/File Photo

FILE PHOTO: Vials with a sticker reading, COVID-19 / Coronavirus vaccine / Injection only and a medical syringe are seen in front of a displayed Pfizer logo in this illustration taken October 31, 2020. REUTERS/Dado Ruvic/Illustration/File Photo / DADO RUVIC (REUTERS)

La notícia que la vacuna que produeix l’empresa Pfizer, farmacèutica amb base a Nova York, té una alta eficàcia en la protecció dels individus davant el virus que produeix la Covid-19 és una bona notícia. No obstant és un anunci que s’haurà de confirmar en tots els seus aspectes. Si això passa ens haurem de plantejar com s’utilitza i com arriba a la població que més la necessita i a la que ajudarà que la pandèmia desaparegui.

Segons l’Organització Mundial de la Salut existeixen en l’actualitat 47 propostes de vacunes que es troben ja en fases d’experimentació clínica i 155 més en avaluació preclínica. D’aquestes n’hi ha 10 que han passat les primeres proves de seguretat i se n’està investigant l’eficàcia. Això necessita provar la vacuna en milers d’individus, cosa que és costosa i arriscada. I s’està plantejant com una carrera entre empreses, països i grups d’investigació. Tot això no ajuda al fet que es prenguin les millors decisions, que és el que caldrà fer en el futur si es confirma.

Notícies relacionades

S’ha de tenir en compte que fins al moment no s’ha desenvolupat mai cap vacuna contra un coronavirus. En part per aquesta raó, al costat d’aproximacions més conegudes, s’estan assajant estratègies que mai s’havien utilitzat. Unes d’aquestes es basen a inactivar el virus com és el cas de la vacuna de la pòlio, o a administrar la proteïna que és a la coberta del virus, com és el cas de la vacuna de l’hepatitis B. En el cas de la vacuna que s’acaba d’anunciar l’estratègia consisteix a produir partícules similars a un virus i que contenen un fragment del genoma del SARS-CoV-2. Se suposa que la maquinària de les cèl·lules serà capaç de produir la proteïna de la coberta del virus i es desenvoluparà prou immunitat per protegir contra aquest quan es presenti. A l’anunci s’afirma que han aconseguit una elevada protecció, del 90%.

La vacuna que s’ha anunciat l’ha iniciat una petita empresa alemanya, BioNTech, promoguda per científics d’origen turc, que col·labora amb Pfizer. Aquesta col·laboració es dona en els projectes d’altres vacunes i respon al fet que les fases inicials solen tenir moltes incerteses però en els assajos clínics i, sobretot en la producció, es requereix la inversió i l’experiència que només tenen unes quantes companyies al món. No obstant, les preguntes sobre la vacuna no s’han acabat. En primer lloc s’ha de confirmar el que és un anunci a la premsa d’unes companyies que desitgen tenir la primícia com ho va fer la vacuna russa. En segon lloc caldrà produir-la. Fins i tot una gran companyia com Pfizer anuncia uns 20 milions de dosi abans de final d’any d’una vacuna que necessita dues dosis i una certa infraestructura sanitària. I en tercer lloc caldrà decidir a qui es distribueix la vacuna perquè protegeixi els qui més ho necessiten i la població que més el transmet. Amb sort en parlarem a principis de l’any vinent.