Contra l'islamisme sense estigmes

Tot i que havia patit atacs aïllats, com el de Mohamed Merah el març del 2012 (7 morts), França s’havia deslliurat de grans atemptats islamistes com el de Madrid el 2004 (191 morts) o el de Londres el 2005 (56 morts). Tot va canviar el 2015 amb l’atac a ‘Charlie Hebdo’ (17 morts) i els atemptats del 13 de novembre a la sala Bataclan i a diverses cafeteries (130 morts). Des d’aleshores, França és el país occidental més castigat pel gihadisme, amb 270 morts des del 2012 i amb 34 atemptats islamistes només en aquests cinc anys.

Però el terrorisme islamista no és només un fenomen francès, sinó que s’ha estès per Europa, Estats Units i nombrosos països musulmans, els oblidats però els més colpejats. Des del 2015, es comptabilitzen 13 atemptats al Regne Unit, 12 als EUA, nou a Turquia, set a Bèlgica i Alemanya, sis a Rússia, dos a Austràlia, i altres a Suècia, Dinamarca, Holanda, Finlàndia, el Canadà, Suïssa i l’últim a Àustria. Sense oblidar, és clar, els de Barcelona i Cambrils de l’agost del 2017 (16 morts).

Llops solitaris

El gihadisme es va accentuar amb la creació de l’Estat Islàmic el 2014, però no ha disminuït amb la derrota de l’ISIS el març del 2019, sinó que s’ha reconvertit amb atemptats protagonitzats per llops solitaris armats moltes vegades només amb un ganivet, però que són capaços de cometre actes tan horrorosos com la decapitació del professor Samuel Paty a França. Com a país més atacat, França té la solidaritat europea, manifestada en una ‘minicimera’ el dia 11 d'aquest mes on es va plantejar reforçar la seguretat de l’espai Schengen, millorar la cooperació dels serveis d’intel·ligència europeus i lluitar contra la radicalització i els missatges d’odi a les xarxes socials i fora d’elles. La cancellera Angela Merkel va posar el dit a la nafra al reclamar la presència dels països musulmans en la lluita contra el terrorisme, un problema que, va dir, «també té una dimensió social, no només penal i judicial».

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

A França, Macron ha anunciat una llei contra el que abans es deia comunitarisme i ara es denomina «separatisme islamista», una «ideologia» que «afirma que les seves pròpies lleis són superiors a les de la República», va dir el 2 d’octubre al presentar el projecte. L’objectiu és defensar la laïcitat i les llibertats i combatre les desviacions de l’ideal republicà: l’escola, que ha d’inculcar els valors de la República i no els de cap religió, serà obligatòria des dels tres anys i no es permetrà l’ensenyament a domicili ni les ingerències estrangeres en la docència; s’acabarà en quatre anys amb els imams estrangers, i es controlarà el finançament de les mesquites, entre altres mesures.

Dècades de fracassos

Però en un assumpte tan sensible França haurà de filar prim per combatre l’islamisme sense estigmatitzar els musulmans. Macron va reconèixer que l’Estat ha construït també un separatisme amb els guetos a les ‘banlieues’ que ha de ser contrarestat per inversions milionàries i mesures antidiscriminatòries. El problema és que aquesta és una promesa permanent que arrossega dècades de fracassos.