Ficció i realitat
L'exorcisme d'ETA
La televisió, la literatura i el cine ens guien en una expedició a les cicatrius del terrorisme. En l'arena política també s'exploren les sutures, però sovint amb més interès nociu que afany guaridor
5677884jpg-r 1920 1080-f jpg-q x-xxyxx
La ficció ens guia en l’expedició a les cicatrius del terrorisme. ETA va deixar de matar fa deu anys i es va dissoldre en fa dos, però el tabú persisteix. Les sutures del gran trauma són tendres. L’exploració literària, televisiva o cinematogràfica pot arribar a causar dolor, però és necessària per verificar la curació de les costures. La ficció desbrossa un camí cap al coneixement i la normalització. És el desballestament del tabú. L’exorcisme de l’horror.
En l’arena política també es ressegueixen les cicatrius, però sovint amb més interès nociu que afany guaridor. L’alineació de Bildu amb la còmoda majoria parlamentària que va recolzar els Pressupostos del Govern en el seu primer tràmit sembla haver obert les portes de l’infern. Fumaroles de sofre ardent inflamen l’aire.
¿Què hi ha rere tant d’escàndol? El tabú. Les sutures que encara dolen, per descomptat. I tones de cinisme polític. Des que va començar aquesta legislatura, tots els grups han votat repetidament amb Bildu. D’un total de 37 iniciatives legislatives aprovades, el PSOE i Podem han votat en 15 ocasions amb els ‘abertzales’. El PP ha fet el mateix 14 vegades. I Ciutadans, 16.
Els precedents
Aquestes associacions no són excepcionals ni noves. En el mandat municipal 2011-2015, l’alcalde de Vitòria, Javier Maroto, avui portaveu del PP al Senat, va negociar amb els ‘abertzales’ els pressupostos de la ciutat. I el 1993, llavors la sang encara regava el carrer, el president navarrès Juan Cruz, de la conservadora UPN, va tractar els comptes autonòmics amb Herri Batasuna.
¿Per què s’obren ara amb tant d’estrèpit les portes de l’infern? El PP venja i intenta difuminar la seva derrota i la seva solitud en la primera situació del Pressupost, sis mesos després d’haver calculat que la força devastadora de la pandèmia enfonsaria el Govern de Sánchez i Iglesias. Fueteja Arrimadas per la seva infidelitat al jurament de Colom. I posa sal sobre altres ferides que mai acaben de cicatritzar, les de Sánchez amb alguns barons del PSOE.
Aquesta és la realitat. Per sort, sempre ens quedarà la ficció.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
EH Bildu Inés Arrimadas Ciutadans ETA PP - Partit Popular Pablo Iglesias Pressupostos Generals de l'Estat Pedro Sánchez La fi d'ETA Coronavirus
