Tots terroristes

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

El primer que m’explica Raül Romeva és que ni ell ni els seus fills volen veure’s a través d’aquest vidre insuportable, i per això ara només pot abraçar-los una sola vegada al mes, en l’únic vis a vis que se li permet. «Ens volen deshumanitzar», em diu, una frase molt trista que contrasta amb la seva alegria innata, la seva mirada serena i el seu somriure impecable, la seva recepta per lluitar contra tanta injustícia. Però el rellotge del Raül em recorda que els presos no tenen espai però tampoc temps, i tot just tinc uns segons per dir-li que el seu llibre ‘Ubuntu’ (Angle Editorial), escrit entre reixes, és intel·ligent, sensible, culte i valent, perquè és autocrític: «Ho vam fer sense ser suficients». La conversa s’acaba de cop, perquè tallen el micròfon, en una d’aquestes violències de baixa intensitat tan habituals aquí.

Ja només tinc temps d’acomiadar-me i saludar entre vidres Jordi Sànchez i Jordi Turull, que es veu en plena forma gràcies a les classes de fitnes del Raül. Quan surto i torno a la C-16 deserta, diuen a la ràdio que els presos polítics compleixen ja mil dies tancats i a continuació no sé quin president autonòmic s’escandalitza perquè els «terroristes» de Bildu recolzaran els Pressupostos. És a dir, hi ha una Espanya que continua encallada exactament en el mateix punt: els que pensen diferent, és igual si són o simplement han decidit ser pacífics, són tots terroristes.