No malgastem l'ocasió

Fa uns dies llegia un detallat estudi sobre els fons europeus que es posaran a disposició dels països membres, per fer front als grans reptes que tenen les nostres economies, especialment el Next Generation UE i el Marc Financer Plurianual. A l’acabar la lectura se’m va ocórrer... el que a tots se’ns ha ocorregut quan ens hem assabentat que la Unió Europea projectava posar grans xifres a disposició dels governs, empreses i institucions: que necessaris que seran aquests crèdits i subvencions per a l’economia espanyola, i quina responsabilitat tan gran tenim sobre l’aprofitament d’aquesta oportunitat.

I em va alegrar veure que n’hi ha molts que fan front a aquesta responsabilitat, concretament els més de 150 professors signants d’un document del ‘Grup de treball sobre actuacions per a la reconstrucció de l’entorn productiu’ en el context dels programes esmentats més amunt. El document inclou més de 110 propostes, algunes de molt àmplies, altres de molt concretes, sobre actuacions que tenen cabuda dins dels programes esmentats, per a la «transformació de l’economia espanyola cap a una economia moderna, més eficient i amb una cohesió social més gran, que pretengui arribar a un camí sostingut de creixement compatible amb la conservació del medi ambient». Aquí m’agradaria fer comentaris sobre algunes d’aquestes propostes, sobretot de les que impliquen portar a terme reformes, especialment necessàries perquè els projectes siguin acceptats per la Comissió Europea.

Condicions per a l’èxit

Hi ha un nombrós grup de propostes sobre la reforma de les Administracions Públiques, que són una condició important per a l’èxit del conjunt. Inclouen la translació a l’ocupació pública de criteris del sector privat, la professionalització de l’alta direcció pública, desvinculada del cicle electoral i protegida de la interferència política, els plans de col·laboració publicoprivada, l’avaluació «rigorosa i independent» dels programes públics, el desenvolupament ple i compliment estricte de les normes de transparència, la simplificació administrativa i la coordinació de les normes entre diversos nivells de l’Administració, a més de la «implantació extensiva i completa de l’Administració digital». Qualsevol que tingui relacions amb òrgans administratius de qualsevol nivell aplaudirà aquestes propostes –tret de, probablement, alguns dels mateixos funcionaris, directius i polítics.

Un altre bloc que em sembla important és la reforma del mercat laboral, des del desenvolupament tecnològic de les oficines públiques d’ocupació (vistos els retards i bloquejos dels últims mesos) fins a la reforma integral del mercat laboral «eliminant l’elevada i injustificada precarietat laboral», el reforç dels programes de formació, assessorament i activació, els programes per a la formació en el lloc de treball, el «reforç de la col·laboració de les empreses amb el sistema educatiu reglat, en especial el d’ensenyament professional», i el reforç de les relacions entre els serveis públics d’ocupació i les empreses.

Una economia dinàmica i eficient

Notícies relacionades

La Gisèle i el cognom

Comerços efímers

Un altre bloc que em sembla important per al futur de l’economia espanyola és el de l’educació, incloent la promoció i dignificació de la formació professional i l’impuls de la Formació Professional Dual, «l’eliminació de l’autoselecció en escoles públiques a causa de barreres econòmiques en l’accés a l’educació concertada», incloent la «revisió de l’import dels concerts», i la rendició de comptes de centres escolars públics. La qualitat del sistema educatiu, al servei dels alumnes i de les seves famílies; la disposició de mitjans adequats i la flexibilitat de la seva adaptació a les condicions canviants seran claus per a la consecució d’aquella economia dinàmica i eficient que necessitem.

«L’estratègia global ha de recolzar-se –diu el document– en un sistema educatiu que garanteixi la igualtat d’oportunitats amb una oferta de titulacions actualitzada, uns mercats eficients i competitius i una Administració Pública eficaç, definitivament al servei de tots els ciutadans.» A curt termini, els ajuts europeus són del tot necessaris, però s’han d’entendre sempre com a motors d’arrencada d’una economia que sigui capaç, a mitjà termini, de proporcionar rendes adequades a tots els ciutadans, ocupació, innovació i un sistema social just i solidari. No malgastem l’ocasió.