El recolzament de Bildu

Per a mi, qualsevol possibilitat de tancar acords amb Bildu és discutible. És a dir, entenc que hi ha arguments molt poderosos per no voler veure Otegi  ni en pintura i també penso que es pot defensar allò que si són un partit legal, han de participar de la nostra vida política. No obstant, hi ha dues coses més que no em semblen discutibles. Una és la mentida. Si Pedro Sánchez va dir que mai pactaria res amb Bildu, hauria de complir. Mai és tard per recuperar la importància de la paraula donada, tan devaluada en aquest moment de les nostres vides.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

I la segona és la inconveniència de presumir d’un acord amb l’esquerra ‘abertzale’ per part del vicepresident Pablo Iglesias, sabent les turbulències que això provocarà en el mateix Govern de coalició. Dir que amb el ‘sí’ d’Otegi «el bloc d’investidura es reforça i serà de direcció d’Estat», em sembla molt dir. Sobretot si a la mateixa hora el diputat basc Arkaitz Rodríguez afirma al Parlament autonòmic això de «nosaltres anem a Madrid a tombar el règim». El règim és Sánchez, però també Iglesias. Convé no oblidar-ho.

Sembla un acord una mica precari i no sé si massa rendible. El líder d’Unides Podem, amb aquestes declaracions, danya les víctimes del terrorisme, provoca els seus socis de Govern, divideix el PSOE i mira d’expulsar Ciutadans de la negociació de Pressupostos, davant els titubejos dels socialistes. Sembla que ha marcat gol. D’altra banda, l’estratègia d’Arrimadas també danya el president: no podrà dir que no va tenir alternativa i aguditza la fractura amb els barons. Ja poden ser bons els Pressupostos, perquè a Sánchez li compensi tot aquest enrenou.