ANÀLISI
Hisenda, Seguretat Social i empresa
Els dos organismes semblen aliens a l'aplicació de la llei de la segona oportunitat i pretenen continuar sotjant els seus deutors
Amb l’inici de la pandèmia, les nostres energies es van orientar, en una primera fase, a controlar la crisi sanitària i evitar una destrossa irreversible del nostre teixit social i econòmic, per a la qual cosa es va recórrer a un augment extraordinari de la despesa pública. Posteriorment, la prioritat es va situant a establir la reconstrucció sobre unes bases sòlides i sostenibles, per a la qual cosa haurem de combinar inversions sustentades en el fons europeu ‘next generation’ amb reformes de les nostres polítiques públiques.
Així, en aquest context reformista, hauríem d’entendre el desenvolupament de la llei de segona oportunitat i el perfeccionament dels processos concursals, especialment pel que fa a la singularitat dels creditors públics.
Aquests dies ha tornat a l’actualitat l’exoneració dels deutes a aquelles persones que, d'acord amb els procediments establerts, han fet tot el possible per satisfer els seus creditors havent, fins i tot, liquidat la totalitat del seu patrimoni. Una aplicació de la llei de la segona oportunitat que, avalat per sentència del Tribunal Suprem, semblava ja incontestable si bé, sorprenentment, Hisenda i Seguretat Social semblen aliens a aquesta, i pretenen continuar sotjant els seus deutors, al considerar inextingibles els seus drets. Una actitud de fons que els dos organismes també reprodueixen en el cas dels procediments concursals.
Categoria preferent
Uns processos que tenen com a prioritat salvaguardar l’activitat productiva de les empreses concursades que, mancades de liquiditat, es veuen abocades a renegociar el deute amb els seus creditors, sota la supervisió de la justícia. No obstant, no tots tenen la mateixa consideració, ja que els organismes públics gaudeixen de la categoria de preferents, per la qual cosa se situen molt per sobre dels creditors ordinaris, normalment proveïdors i bancs.
Així, Hisenda i Seguretat Social, atès el seu dret preferencial de cobrament, tendeixen a no entrar en cap negociació, la qual cosa dificulta l’acord i afavoreix la fallida de la concursada, amb la consegüent pèrdua de l’activitat productiva i del deute dels creditors ordinaris. És a dir, els qui generen creixement econòmic i llocs de treball resulten els més mal considerats.
Persecució de per vida
Notícies relacionadesPosats a reformar, és de justícia que el deutor que, atenent els procediments legals, actuant de bona fe i liquidant el seu patrimoni, no arriba a satisfer tot el seu deute, deixi d’estar perseguit de per vida. De la mateixa manera que en un concurs de creditors siguin tots, per igual, els qui contribueixin a salvaguardar l’empresa i cobrar el que puguin dels seus deutes.
No obstant, els organismes públics ho veuen diferent ja que, a diferència dels privats, pretenen perseguir de per vida el deutor i, en el cas dels concursos, disfrutar del seu dret preferent, despreocupant-se del futur de l’empresa concursada. Una manera curiosa d’atendre l’interès general, i d’estimular la creació d’empreses i llocs de treball. I mentrestant la política mirant-ho.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.