Poca broma

El Gran Recapte té diversos detractors. La crítica, com ocorre amb qui qüestiona la pervivència de la Marató, és que vivim en un Estat que hauria de tenir com a missió fer-se càrrec de les circumstàncies extremes o de les inversions econòmiques que reclama la recerca en salut. Es fa una crida, diuen, a la solidaritat individual, a l’altruisme que calma consciències, a partir d’un missatge que, en el cas del Gran Recapte, s’acosta molt a la caritat. És a dir: solucions assistencials contingents per a problemes socials a què s’hauria de fer front a través dels pressupostos.

No ho negaré. Les col·lectes per al Banc dels Aliments potser tenen un aire de commiseració que xoca amb els principis de l’Estat del benestar. Però s’aconsegueixen, de mitjana, uns 4,5 milions de quilos, que són una quarta part del que es reparteix en tot un any. I van a una entitat que, en aquests moments d’emergència crítica, ha de canalitzar més ajuts que mai amb molts de menys mitjans que els habituals. No en diguin caritat o almoina; anomenin-ho socors, refugi, abric i resguard per a temps pròxims a la catàstrofe, limítrofs amb la fam descarnada. Poca broma.