ANÀLISI

Rosalía lidera els Latin Grammy i a Bad Bunny li roben la cartera

La catalana domina temps i llenguatges i es manté dalt del palmarès dels premis a base de 'singles'

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp51267896 rosalia201120092508

zentauroepp51267896 rosalia201120092508 / FERRAN SENDRA

Ha deixat de sorprendre que una noia de Sant Esteve Sesrovires estigui instal·lada en la galàxia del pop. Però no hauria de ser així. Rosalía Vila Tobella va aconseguir arribar-hi i ara s’hi manté, de sobra. Entén els temps i llenguatges d’avui coneixent els d’ahir. En la seva música i en el seu producte, la seva carrera. Sense disc nou, amb un grapat de ‘singles’ publicats, ha tornat a sortir guanyadora als Latin Grammy. Transversal, domina l’art de la creació d’una obra conceptual (‘El mal querer’) i el del ‘hit’ de tota la vida, que l’ha fet créixer aquest any. A base de col·laboracions tan diferents com les de ‘Yo x ti, Tu x mi’, amb el reggaetoner Ozuna, i ‘TKN’, amb el raper Travis Scott. Tria i juga parelles guanyadores: la que forma amb la productora catalana Canadá li ha valgut el premi a millor videoclip pel de ‘TKN’.

Mantenir-se en el triomf en un joc amb cartes marcades i regles indesxifrables és potser encara més lloable. Perquè Rosalía ha estat molt present en una edició en la qual a Bad Bunny li han robat la cartera. Segur que no el preocupa gaire, però costa d’entendre que el porto-riqueny, potser la veu més transcendent per a diverses generacions, no hagi col·locat medalles al seu disc de consolidació ‘YHLQMDLG’. Ni la de millor de l’any (va ser per a Natalia Lafourcade), ni la de millor àlbum de música urbana. Mans al cap: el segon guardó va ser per a ‘Colores’, del colombià J Balvin (que arribava amb el rècord de 13 nominacions), un àlbum blanc i amb molta menys força. Això sí, més net, menys dissident. Menys credibilitat per a les alfombres vermelles i els premis. De fet, tot i que es preveia, pel nombre de nominacions, que el reggaeton protagonitzaria l’esdeveniment, ‘on-line’ i bastant ensopit, amb molts protagonistes que no van connectar la càmera per donar les gràcies (Residente va ser el més encertat en això dels discursos), el gènere llatí per excel·lència va passar gairebé desapercebut. Va tenir molta més rellevància en les actuacions de la gala –l’audiència envia– que en el palmarès final. No és un mal resum de la realitat a la qual s’enfronta moltes vegades el reggaeton.