Quatre cops

Article 719. Un amic va perdre el seu pare per la Covid fa tres mesos. Sempre que vaig pel carrer amb ell noto que no pot deixar de mirar a tots els que no porten mascareta. No és que els culpi de la mort del seu pare, però no ho comprèn i gairebé sempre acaba intentant fer-los entrar en raó, tot i que mai ho aconsegueix. Normalment raona amb els que fingeixen fumar un cigarro rere l'altre per no posar-se mai la mascareta, beure eternament mentre passegen o els que passen olímpicament...

L’altre dia, per fi, va començar a parlar-me de la pèrdua del seu pare i em va explicar una història que realment em va tocar... Us ho explico després del millor de la meva setmana.

Tercer lloc. ‘Un home modern’, dirigit per Eva Mulvad (Filmin). Un documental molt curiós sobre un violinista que busca amb desesperació un públic que no aconsegueix i l’acceptació d’un pare que ja l’adora.

Segon lloc. ‘Me vale’. Miki Núñez crea una cançó plena de felicitat dins del seu cedé ‘Iceberg’. Aquesta cançó traspua bon rotllo i et transporta harmoniosament per tot el disc.

Primera posició. Dersu Uzala, escrita i dirigida per Akira Kurosawa (A contracorriente films). Fabulós Blu-Ray atapeït d’extres que serveix per recuperar aquest clàssic amb nous ulls i submergir-se en aquesta història atapeïda d’ensenyaments.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

I el meu amic em va explicar que el que més recordava del seu pare era una anècdota molt petita però que havia marcat la seva vida. Em va explicar que sempre que tornava a casa quan ell era adolescent havia de colpejar quatre vegades la paret de la seva habitació, que comunicava amb la dels seus pares, per avisar que havia arribat. I em va relatar que quan el seu pare es va posar malalt, ell va tornar a casa per poder ajudar-lo, i aquesta vegada era el seu pare que colpejava en aquesta mateixa paret quan necessitava alguna cosa. Al seu cap continuen ressonant aquests quatre cops.

És curiós com de cíclica és la vida. Comprenc els seus enutjos i tant de bo quan tot acabi, aquests que s’han saltat totes les normes, trobin la seva cíclica destinació. ¡Bon diumenge!