Es queda

Allà hi ha Trump, picant de peus com un nen per la seva joguina perduda. Els seus fidels el recolzen, però el poder ja li dona l’esquena. ¡És el capitalisme, estúpid! Trump ha perdut, i podem imaginar la democràcia sospirant alleujada. No les tenia totes amb ell. És evident que no tenir un fanfarró als comandaments dels EUA determina la política internacional: les aliances amb altres governs populistes, els tractats de comerç, el combat contra el canvi climàtic (el mercat de) els conflictes bèl·lics... ¿I en la societat? 

L’herència de Trump és també el llegat de la reacció contra ell. Ni el #MeToo ni el ‘Black Lives Matter’ (les vides negres importen) van néixer amb Trump, però sota el seu mandat van arribar a nivells de mobilització sense precedents i van aconseguir sacsejar els pilars de la societat. La seva tremolor s’ha estès més enllà de les seves fronteres i ha canviat mirades, subvertit dinàmiques discriminatòries i obert debats que semblaven reduïts a l’activisme radical. Tots dos són moviments que han visibilitzat exclusions i violències reiterades i esteses. Se’n va Trump, però la lluita contra allò que ell encarna es queda.