Tres enquestes i un funeral

Aquesta setmana, ERC i JxCat han emulat amb notori avantatge els conflictes interns més abruptes del tripartit d’esquerres, o els d’Unió i Convergència, fins i tot els dels executius de Suárez  durant la Transició. Però mentre mig Govern català deixava plantat a la taula l’altre mig, la setmana ha creat tres enquestes electorals (ICPS, CIS, CEO) que coincideixen en un pronòstic rellevant: la correlació de forces dins del conglomerat independentista està a punt de donar un tomb històric. Per primera vegada, l’ànima convergent relegada a un lloc subaltern. I Esquerra, reina del lloc.

Els tres sondejos electorals preveuen un estancament de la política de blocs a Catalunya, però alhora obren una tímida escletxa a la ruptura de la bipolaritat. Una entesa entre ERC i els comuns amb l’aval del PSC ara per ara és molt improbable. Però cap dels tres sondejos nega tal possibilitat.

Punyalades profundes

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La guerra entre JxCat i ERC per l’hegemonia és vella, però fa temps que va deixar de ser sorda; ara es lliura en camp obert i sense quarter. Les punyalades han estat massa profundes. Malgrat això, les dues formacions poden estar condemnades a cohabitar de nou, tot i que amb inversió jeràrquica. Només una victòria àmplia i inapel·lable dels de Junqueras sobre els de Puigdemont podria interrompre l’insomne concurs de patriotisme i desbrossar la via cap a un canvi d’aliances.

Tres enquestes. I un funeral, col·lectiu i personal. El de la família política convergent, si perd per primera vegada el lideratge nacionalista. I el de Puigdemont, desposseït llavors de l’as amb què podria mirar d’alleujar el seu embolic. Però només són enquestes. Sense urnes no hi ha funeral. Ni paradís. Només paràlisi.