Els passos de Bildu

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Des d’aquest punt de vista, crec que en els últims dies s’han produït dos fets importants. El primer l’ha protagonitzat el diputat Jon Iñarritu. Aquest dilluns va aprofitar una comissió en el Congrés per solidaritzar-se amb un representant de Vox, pare d’un guàrdia civil assassinat per ETA el 2009. «Vostè, senyor Salvà, independentment del que jo pensi de la seva formació, que segurament és el mateix que el que vostè pensa de la meva –va dir Iñarritu–, té el meu respecte com persona, però com a víctima també té la meva solidaritat personal i profunda». Bé.

El segon fet que em sembla destacable ve d’Arnaldo Otegi. Aquesta setmana el líder de Bildu ha evitat recolzar les afirmacions d’un membre de la seva formació, que va dir que la seva presència a Madrid tenia per objectiu «tombar el règim». Val més això que res. Segons la meva opinió, només són minúsculs passos dels molts que li queden per donar a l’esquerra ‘abertzale’. Otegi és un dirigent que personalment em genera molta incomoditat, i els seus petits avenços cap a posicions més dignes no li treuen gravetat a la falta de paraula de Sánchez. No obstant, tot el que sigui avançar, adoptar posicions més humanes, mereix ser tingut en compte. Podrien córrer una mica més i ser més valents, perquè és paradoxal que estiguin mal considerats els cops de volant polítics i, en canvi, no els donin amb entusiasme a qui sí que se’ls permetria.