Al contraatac
Molts romanços de Nadal
bola-cornella
Amb l’esquer del «Nadal imprescindible» hi ha gent que desordena la prioritat. El que és imprescindible és la previsió sanitària. Molts que no han buscat mai els límits raonables de la seva llibertat individual perquè la puguin disfrutar també els altres ara denuncien suposades opressions intolerables. Farts per bona part dels plantejaments no tradicionals i familiars que el comerç ha afegit a aquestes festes ara els reivindiquen. La primera prioritat és aturar al més aviat possible els contagis, les morts directes per la pandèmia i els deterioraments i morts per altres malalties desateses. Cal pensar menys en la vacuna i més en el que hem de fer cadascun de nosaltres des de demà al matí fins que ens la posem. I atenguem la segona prioritat: ajudar –des de la política i des de la solidaritat– els perjudicats, però sense creure que tenim els recursos per càpita que hi hauria a Qatar si tingués justícia social.
L’oposició no proposa absolutament res per augmentar el braç econòmic públic. Ni tan sols anuncia predisposició a correcció de postures respecte als impostos que necessitem recaptar i a més rigor contra el frau fiscal, de la mateixa manera que els particulars que continuen adorant els pagaments en negre. Potser creuen que amb un retorn massiu dels aplaudiments des dels balcons al personal sanitari tot s’arreglarà. Atenció, la crisi és sanitària però la solució només podrà venir d’una altra política que no sigui la de desgastar els governs legítimament elegits per aprofitar el moment, la de limitar-se a discursejar, la de comparar situacions diferents per aconsellar remeis idèntics, tot i que trenquin la igualtat de fons. I, d’altra banda, del Govern, actuar amb més claredat, explicar sense retòrica, consensuar al màxim i acceptar els riscos d’aplicar normes impopulars. Donem-nos temps per anar rectificant en funció de l’evolució d’una cosa que no dominem, no demanem promeses definitives sobre dates i no exigim responsabilitats si les arrenquem i no es compleixen.
Si anéssim per aquí tot seria com un bonic conte de Nadal. Però amb l’aigua fins al coll estaria bé que almenys no ens expliquessin tants romanços.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
