Idiomes infecciosos

Doncs bé: el mateix que amb aquestes febres acostumades passa amb el conflicte de la llengua. El català i el castellà conviuen sense problema en els parlants, que canvien d’un idioma a l’altre segons les circumstàncies i les apetències, però de forma cíclica ens sacseja l’epidèmia d’intransigència que mira de portar a l’uci una coexistència natural i consolidada. ¿Com demostra que està assenyat un home a qui han diagnosticat com a boig? ¿Com et treus la camisa de força? Aquest neguit experimento quan he de demostrar a un amic que mai he tingut problemes en terres catalanes per utilitzar de forma natural el castellà.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Fins i tot un invent dissenyat perquè la gent s’entengui pot servir d’excusa per a la discòrdia radical. En aquesta ocasió el reservori estava en la ‘llei Celaá’ i l’oficialitat del castellà a les escoles, però sabem molt bé que l’epidèmia pot brollar a qualsevol part: en una campanya tronada contra cambreres bolivianes dels integristes de Santiago Espot, en una al·locució parlamentària de la dreta madrilenya contra la immersió lingüística i les seves reaccions histèriques a aquest costat, en un petimetre que apareix en un programa i diu que a Barcelona no t’atenen a les botigues si no parles català.

Cada vegada que algú atia la llengua, la metxa absurda pren. I la resta, a trepitjades, repetint per enèsima vegada que la llengua només és un problema per a aquesta gent obtusa que, en els dos bàndols, es nega a entendre.