En mans de Braithwaite

Així està el Barça. No és qüestió d’acarnissar-se amb un debat sobre la qualitat de Braithwaite, que no té cap responsabilitat sobre el fet que el Barça prescindís del davanter centre sense tenir un euro per incorporar un altre 9. Però és cert que Koeman ha provat totes les alternatives possibles fins a arribar a la conclusió que el danès és el més semblant a un davanter de referència que té.

El tècnic acota la participació de Braithwaite davant l’Osasuna a les condicions específiques del rival, però la seva titularitat beneficia directament Griezmann, que es troba en les condicions que hauria demanat a la seva carta als Reis: de mitjapunta per darrere d’un davanter que fixi els centrals. Això trasllada Messi , a la dreta des d’on surt amb comoditat. L’únic sacrificat és Dembélé, que es queda sense espai en la davantera, amb la possibilitat d’arrabassar el lloc a Coutinho, tot i que per l’esquerra ataqui pitjor. 

L’encaix de Griezmann

Koeman s’havia regit fins ara sota el dogma de posar els onze millors jugadors i, dins d’aquesta lògica, Braithwaite no tenia lloc. El partit va demostrar que el danès millora el seu entorn, perquè és el més adequat per a aquest treball brut que requereix ser punta i participar poc del joc.

No és la primera vegada que creiem que per fi s’ha trobat l’encaix a Griezmann, i no convé llançar les campanes al vol, perquè això ja ho vam fer després que l’equip jugués un gran partit a Vila-real la temporada passada, i després vam veure el que vam veure amb Setién. També vam estar eufòrics després del partit a Torí, amb una altra gran actuació del francès, i davant l’Atlètic, per citar-ne dos exemples. Però els senyals són millors que fa uns dies.

Esperança necessària 

Però en una època de supervivència futbolística, l’esperança és necessària. Potser ens hem de conformar amb això, una alternança de partits bons amb altres de decebedors d’un equip que està en evolució però que té deficiències increïbles per a una plantilla tan cara. Sense nou, sense centrals i ple de mitjapuntes. 

Koeman va tan sobrat de mitjapuntes que el dia que va decidir prescindir d’un d’ells per fer de punta de llança, va optar per reciclar-ne un altre al doble pivot. L’enamorament de l’holandès amb Pedri és tal que ho va provar en una posició fins i tot per davant d’un dels centrecampistes naturals per a aquesta, Pjanic. 

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

A Pedri li queda provar de central, on s’obre un altre càsting davant l’absència de Lenglet. La lesió de Piqué l’ha deixat en situació d’emergència constant i a l’espera de recuperar algun central, l’holandès haurà de confiar –li agradi o no– en un jove del filial i un invent.  

Aquest és el Barça que ha heretat i aquest és el panorama sobre el qual s’haurien d’ajustar les expectatives. Però somiar és gratuït i és inevitable que en cada bon partit vulguem veure-li totes les gràcies per pensar que ara sí, que aquesta vegada sí, pugui ser prou regular per aspirar a alguna cosa.