Ha guanyat Lichtman, ha perdut Ohio

Els nord-americans també tenen el seu oracle electoral, que ha tornat a encertar el president electe amb tres mesos d’antelació. No es tracta d’una pitonissa, d’un superordinador o d’un algoritme, sinó d’un prestigiós professor d’història, doctorat per Harvard, amb un mètode publicitat en diversos llibres, ‘The keys to The White House’ (Les claus de la Casa Blanca) va ser un autèntic ‘best-seller’ el 1996.

Allan Lichtman va maridar la ciència històrica amb la geologia i va aplicar el mètode d’un col·lega rus que predeia els terratrèmols a les eleccions presidencials del seu país. Des de les eleccions del 1984 no ha fallat ni una sola vegada. Bé, l’any 2000 va predir la victòria d’Al Gore i va guanyar George W. Bush pels famosos 537 vots de Florida. No obstant, el mateix Litchman va publicar un informe l’any següent en què, amb el recompte final que va parar el Tribunal Suprem, atorgava la victòria a Gore.

El mètode del professor Litchman es basa més en l’anàlisi de la gestió del partit que ostenta la Casa Blanca que en la tasca de l’oposició i contempla 13 paràmetres referits a diferents àmbits com la política, l’economia, el malestar social o el carisma dels candidats. Del primer destaca el resultat de les eleccions legislatives de meitat de mandat, si el candidat busca la reelecció o bé si hi ha unes disputades eleccions primàries, i si no hi ha un tercer candidat significatiu fora del bipartidisme. Respecte a aquest últim paràmetre, s’ha de recordar que la victòria de Bill Clinton el 1992 es va veure afavorida per la candidatura del multimilionari texà Ross Perot, que va obtenir el 19% dels vots populars.

Malgrat el seu encert, els seus crítics indiquen el subjectivisme dels dos paràmetres referits al carisma dels candidats. En aquestes eleccions, per exemple, l’atribució de falta de carisma de Donald Trump era la sisena i decisiva clau que atorgava la Casa Blanca a Joe Biden. Davant els qui assenyalaven l’arbitrarietat de la seva decisió, Litchman intentava explicar la diferència entre una persona dotada de carisma, capaç de convèncer persones, que pensen diferent d’un predicador o ‘showman’, que només genera simpaties entre els seus votants més fidels.

El professor mira al retrovisor de la història, sondeja els corrents profunds de les cultures polítiques i no creu que les campanyes electorals modifiquin el resultat. Així mateix, pensa que la majoria de les anàlisis demoscòpiques i de sondejos electorals produeixen més soroll que nous. El 2016, contra tots els pronòstics, no va dubtar a vaticinar la derrota de Hillary Clinton. Amb massa freqüència l’anomenada política de les emocions ignora que la llei de la gravetat existeix i les classes i el conflicte social també. A Ohio, Trump ha obtingut una diferència de 8 punts a Biden enviant a la paperera de la història electoral l’Estat model dels politòlegs.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

Litchman remarca la importància de garantir el dret de vot, tal com ha fet la dirigent demòcrata Stracey Abrams a Geòrgia, ajudant les persones a superar les traves que els diversos estats posen per poder registrar-se com a votant. I també els canvis demogràfics, com els moviments migratoris provocats per les parelles joves d’altres estats i dels migrants llatins a les ciutats metropolitanes del sud.

¿I aquí, tenim en compte el pes de la demografia en l’aritmètica electoral? A principis del segle la població de Barcelona rondava el milió i mig d’habitants, dels quals 1.352.000 podien votar en les municipals i 1.294.000 en les generals. El 2019, la bretxa del dret al vot havia crescut, la població havia ascendit 1.620.000 mentre descendia el cens electoral en les municipals (1.142.000) i generals (1.122.000). Un segle enrere només podia votar determinats ciutadans (homes) per raons econòmiques, ara restringim el vot als nostres veïns per raons de nacionalitat.