Anàlisi
Del grat de Wall Street
Amb els seus nomenaments, Joe Biden no vol repetir la frustració que va propiciar Obama
WILMINGTON, DE - NOVEMBER 25: President-elect Joe Biden delivers a Thanksgiving address at the Queen Theatre on November 25, 2020 in Wilmington, Delaware. As Biden waits to be approved for official national security briefings, the names of top members of his national security team were announced yesterday to the public. Calls continue for President Trump to concede the election and let the transition proceed without further delay. Mark Makela/Getty Images/AFP /
La Linda, una antiga contractista d’obres de 66 anys, recorre cada dia quilòmetres en una nau d’Amazon durant el torn de nit empenyent un carretó mentre classifica mercaderies. Al matí torna al seu miniremolc en un dels parcs de caravanes que Amazon lloga a treballadors nòmades com ella. Així arrenca ‘País nómada. Supervivientes del siglo XXI’ (Capitán Swing), en el qual la periodista Jessica Bruder parla dels ex-nord-americans de classe mitjana que, davant la tessitura de menjar o anar al dentista, pagar la hipoteca o la llum, els terminis del cotxe o les medicines, van optar per la caravana: «Ja que no podien pujar-se el sou, potser podrien suprimir la despesa més important i renunciar a una vivenda de maó per viure sobre rodes».
Un dels primers desencants que va aconseguir Barack Obama va ser quan va nomenar Larry Summers (71è secretari del Tresor amb Bill Clinton) director del Consell Nacional d’Economia. Obligat posteriorment a dimitir de la presidència de Harvard per masclista, Summers era el candidat de Wall Street. Tot i que Obama va imposar estrictes regles en el sistema, com la reforma Dodd-Frank que obligava els bancs a limitar operacions especulatives garantint més reserves, el demòcrata era vist per l’esquerra com massa en sintonia amb l’elit financera.
Notícies relacionadesA la campanya presidencial que van disputar Donald Trump i Joe Biden, la Comissió Electoral Federal va anunciar que les contribucions totals en el cicle electoral de 2020 van arribar a una xifra rècord: 3.155 milions de dòlars. I el ‘New York Times’ va revelar que la majoria dels consellers delegats de les principals empreses van mostrar la seva predilecció per Biden davant Trump com a primer funcionari del país. El lema mafiós ‘un dels nostres’ encaixava millor en el perfil de Biden que en el de Trump.
Mentre que Trump es mou amb sabates de plom cap a la porta de sortida de la Casa Blanca, Biden completa el seu equip econòmic, format majoritàriament per dones i d’orígens diversos. No vol repetir la desil·lusió que va propiciar Obama. Molts blancs descartats per la globalització i la pèrdua de teixit industrial van comprar l’arenga trumpista de l’‘America first’. Destaca el nomenament per primera vegada d’una dona com a secretària del Tresor, l’economista Janet Yellen, que va deixar una grata impressió com a presidenta de la Reserva Federal. Una altra dona d’origen indi (com la primera vicepresidenta de la història dels Estats Units, Kamala Harris, que atresora també arrels negres), Neera Tanden, serà cap de l’Oficina d’Administració i Pressupost. Cecilia Rouse, degana de l’Escola de Polítiques Públiques de Princeton, serà la primera afroamericana al capdavant del Consell d’Assessors Econòmics. Rouse i Tanden van formar part dels governs de Clinton i Obama. A l’anunciar els nomenaments, Biden ha posat èmfasi en una inquietud no només femenina: l’ocupació. Millor que estalviar, invertir, creixement que porti ocupació. I que nòmades com la Linda puguin aspirar a feines més dignes i deixar la caravana.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
