Trucada perduda

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Crec que és una anormalitat democràtica que diu molt del nivell de qui ens dirigeix i que no hauria de repetir-se mai. Fins i tot Mariano Rajoy, que no suportava l’actual líder del PSOE, preservava les formes. És més, una de les trobades que tots dos van mantenir entre repetició electoral i repetició electoral va ser allargada artificialment, perquè va acabar en un minut i això no ho hauria entès ningú. Els dirigents polítics no haurien de perdre mai la capacitat de dialogar. Segons la meva opinió, de fet, entra dins del salari que els paguem tots.

És que, a més, resulta bastant xocant que, mentre Sánchez no respon a les trucades de Casado, alguns socialistes diguin en públic que han hagut de pactar els Pressupostos amb Bildu i ERC, perquè el PP no ha volgut donar el seu suport. És clar que la dreta no tenia cap intenció de recolzar aquests comptes, però, si a Casado no li agafen ni el telèfon, és directament impossible que es contempli ni tan sols aquest escenari. El filòsof José Antonio Marina, decebut amb el nivell dels nostres dirigents, afirma que la finalitat del Parlament és confrontar idees, no confrontar persones. Sembla una afirmació bastant assenyada. En canvi, el que tenim, en plena pandèmia, és gent que no es parla. És escandalós. Moren centenars de persones al dia per culpa del coronavirus i la majoria dels nostres dirigents estan per vetar-ho tot, a veure què diu l’altre per defensar exactament el contrari i per no agafar-se el telèfon. Vinga, home.