A debat: Nadal, entre la responsabilitat social i el benestar emocional

– Digui’m, ¿com creu que ens hauríem de comportar en aquest Nadal?

– Crec que el missatge hauria de ser que cadascú celebri el Nadal amb la gent amb qui conviu, perquè és l’única forma que hi hagi risc zero. Tots sabem que la situació de més risc és: un espai tancat, sense ventilació i un nombre alt de persones durant moltes hores sense distància ni mascareta. Exactament el que és un dinar de Nadal.

– Llavors, ¿se li està traslladant a la gent el missatge equivocat?

– El missatge que s’està donant és que amb algunes modificacions podem fer més o menys un Nadal normal, i sí, això és molt perillós. Ja hem vist el que va passar a l’estiu, i si fem un Nadal normal passarà el mateix. Augmentaran els contagis, i com més contagis hi hagi, més morts hi haurà també. Seria una pena. Just ara que som a la recta final, que està a punt de començar la vacunació. Queda poc, molt poc.

– L’estiu és el mirall al qual hem de mirar, ¿no?

– Sí, estem en una situació molt semblant a la que vam viure després de l’estiu, fins i tot pitjor, perquè a l’estiu les xifres eren millors després del confinament, i el que va passar llavors va ser que la gent es va relaxar i va començar a fer coses que suposaven un risc, de manera que l’onada va començar a pujar. I ara estem en una situació semblant.

– El component emocional i psicològic. ¿Què els diem als que enarboren aquests arguments?

– La realitat psicològica és molt important, però hem de tenir una mica de perspectiva. Crec que cada un ha de ser responsable del risc que vol córrer, tenint en compte que l’únic risc zero és no celebrar fora de la bombolla. Hem d’apel·lar a la responsabilitat de cada un per prendre les decisions adequades conforme a la realitat, que, ens agradi o no ens agradi, és que el virus està circulant a nivells que no són segurs.

– Ha sigut un any difícil. La gent necessita família, calor de la llar...

– Miri, a mi no m’han de parlar de la importància emocional del Nadal, jo visc fora i als meus pares no els he vist des del Nadal passat, i em fastigueja moltíssim no veure’ls aquest Nadal. Però per mi és més important fer el sacrifici, per no posar en risc els meus pares i minimitzar el risc a escala social. El Nadal és un dia, i si vols veure els teus éssers estimats, fes-ho, però en un entorn segur. Es pot fer un pícnic, o anar a passejar, t’abrigues i et passeges. Crec que hi ha solucions.

– ¿Som una societat infantil, que davant l’hecatombe que estem vivint, amb milers de morts al nostre voltant, només pensem a celebrar?

– No volia dir-ho així, però m’ho posa amb safata. És una bona descripció. S’ha de tenir perspectiva: això és un Nadal perdut, d’acord. És un impacte emocional important, sens dubte, no s’ha de minimitzar, però és un Nadal, no estem parlant de...

– ¿Una guerra?

– Exacte. És a dir, la generació del meu pare va passar una guerra i una postguerra, així que posem-hi una mica de perspectiva: no és la fi del món si ens saltem el Nadal. Val la pena fer el sacrifici. Jo ho faig gustosament encara que em fastiguegi, per poder contribuir a salvar les poques o moltes vides que puguem salvar si aconseguim evitar que pugin els contagis al gener.

– ¿Què haurien de fer les administracions, llavors? ¿Prohibir qualsevol cosa més enllà de la bombolla?

– Jo estic en contra de prohibir, crec que prohibir té l’efecte contrari. Més que prohibir, s’ha d’explicar. Fer pedagogia, assegurar-nos que la gent entén el risc i la importància de la responsabilitat personal i social que tenim tots. En un país democràtic com el nostre això no s’aconsegueix amb prohibicions, sinó amb els polítics i els científics sortint als mitjans explicant la realitat. I repeteixo, la realitat és la que és.

– Parlem de la diferència entre una tercera onada manejable i una de descontrolada, suposo.

– Exacte. De tercera onada n’hi haurà, això és gairebé segur. La qüestió és quina magnitud tindrà, i això depèn una mica de nosaltres ara. L’important és que la gent s’adoni que més casos signifiquen més morts. Hem de fer l’últim sacrifici per aconseguir que el màxim nombre de persones superin aquesta pandèmia, i que per al Nadal del 2021 siguem tots a la taula.

– Expliqui’m, ¿com hauria de ser aquest Nadal, des del punt de vista psicològic?

– Miri, a mi em surten dos adjectius: que siguin un Nadal segur i un Nadal serè. I no parlo exclusivament de la seguretat sanitària, parlo de la seguretat psicològica. Una mica de canya emocional i d’emocions maques i positives ens aniria molt bé.

– ¿Seguretat psicològica?

– Seguretat psicològica, sí. És la convicció interior que tenim eines per fer front a les adversitats, als reptes i al que la vida ens proposi.

– ¿A la pràctica què significaria, de cara al Nadal? ¿L’ideal és buscar la calor de la llar dins de la seguretat sanitària?

– Això seria magnífic. Venim d’una època molt faltats de tribu, de la calidesa que ens dona la tribu, de la seguretat que ens dona la tribu. Del sentiment de pertinença i de sentir-nos estimats, i això no es comunica només a través de les paraules o de la comunicació no verbal, es comunica a través del cos, dels gestos, de la calidesa del contacte.

– ¿Un confinament estricte per Nadal tindria un impacte psicològic massiu?

– Crec que hi ha un percentatge de la població que ho viuria com, bé, una gota més afegida a l’esforç de mantenir aquesta falta de relacions durant mesos. Persones amb prou capacitat adaptativa per dir ‘me’l faré bonic igualment, el Nadal’. Però també penso que hi ha un percentatge de població el malestar emocional de la qual s’agreujaria.

– ¿Es notaria? Si tinguéssim un Nadal amb mesures estrictes, ¿es notaria?

– Es notaria, sí, jo penso que sí. Si estigués començant la pandèmia ens agafaria menys cansats, però estem cansats, em refereixo a emocionalment, i òbviament en aquest cansament hi ha índexs.

– ¿A què es refereix?

– Que en tot aquest conjunt de persones que arriben amb una vulnerabilitat psicològica més gran, amb menys capacitat adaptativa o en un moment vital delicat, el dolor és exponencial. A mesura que els vas furtant possibilitats de contacte i de calidesa, puja exponencialment el seu dolor.

– Digui’m, a part del cultural, ¿creu que en la urgència de veure els nostres éssers estimats es barreja el temor que a algun d’ells, o a nosaltres mateixos, se’ns endugui la Covid?

– Sens dubte. Molta gent té claríssim que si pot veure els seus pares avui, millor, perquè demà passat hi ha gent que deixa de ser-hi a causa d’aquesta malaltia. I això genera una pressió psicològica important, no saber fins quan resistirem com a família viva.

– La Covid ens enfronta amb la mort.

– Sí, això és una cosa que he observat com a psicòloga, que se’ns ha posat davant la mort d’una forma molt igualitària, amb la sensació que podria ser demà. És una cosa que molt poques vegades en la vida sentim, perquè ens oblidem amb molta rapidesa de la realitat. Hi ha un constant rum-rum mental i emocional que ens recorda que és un moment molt vulnerable. Jo l’he sentit moltes vegades: «A veure si ens podem reunir perquè l’any que ve no sabem qui hi serà». I no necessàriament en famílies amb persones grans, ¿eh?

– Es parla molt d’equilibrar el sanitari i l’econòmic, però potser hi ha una tercera pota en aquest equilibri que és el psicològic, ¿no?

– De fet, una de les dimensions de la salut que més ha quedat afectada durant aquesta pandèmia és la salut mental. Fa poc vaig llegir que al Japó el nombre de suïcidis supera el nombre de persones mortes per coronavirus aquest any. L’impacte en salut mental està sent molt greu, i no només en persones amb desequilibris greus, sinó en persones amb una certa vulnerabilitat, o sensibilitat.

Notícies relacionades

10 trucs infal·libles de la guru de l’ordre Alicia Iglesias per triomfar amb el canvi d’armari

Set plantes aptes (i beneficioses) per a gats

– ¿No se li ha prestat l’atenció que mereix?

– Jo diria que no. Hi ha un desequilibri molt elevat entre l’esforç que s’està fent contra el virus i la cura que s’està donant a la interioritat de les persones. No voldria dir que no s’està fent res perquè tinc coneixement d’accions, però no són suficients. Està costant molt entendre que necessitem promocionar el benestar emocional. L’element psicològic ha d’estar atès de forma massiva, i amb els recursos que ara s’estan posant no és suficient.