L’esperit nadalenc de Joan Carles I

El Govern i les comunitats ja van aprovar dimecres passat, en el Consell interterritorial de Salut, un pla nacional de mesures per acotar el risc de contagis en unes dates tan assenyalades com les nadalenques. Però les autonomies tenen capacitat de perfilar algunes de les directrius donades per al que continuarà sent, sens dubte, el tema social de la setmana. Per tant és previsible que en els pròxims dies es conegui què entén per «proper» l’actual govern andalús, liderat pel popular Juanma Moreno, que ja ha avisat que no el convenç en excés que l’Executiu permeti la mobilitat per anar a visitar, a una altra regió, persones sense vincle familiar però sí emocional. «Això pot ser un colador», va reflexionar Moreno, que no tardarà a difondre la seva posició oficial al respecte. Altres barons, com el gallec Alberto Núñez Feijoo, allotgen dubtes també sobre els «propers» i sobre les unitats familiars que als dinars o sopars nadalencs poden establir-se i barrejar-se al voltant d’unes mateixes estovalles. Dimecres, en la nova cita setmanal del Consell Interterritorial, es podran acabar d’analitzar aquests ‘peròs’ autonòmics; alguna novetat sobre les vacunes (que ja han arribat al Regne Unit) i revisar qüestions que esperen resposta com si és aconsellable o no obrir les pistes d’esquí: sobre això el president Pedro Sánchez, en la seva entrevista amb EL PERIÓDICO, ja avisa que no hi ha d’haver una resposta espanyola, sinó europea.

Aquesta setmana amb dies festius, fred a tot arreu i escassíssima activitat parlamentària (en la primera setmana de mes no hi ha sessions plenàries per a ses senyories) hi haurà agenda econòmica digna de seguiment. Dimecres, la vicepresidenta Nadia Calviño acudirà a la comissió d’Economia del Congrés per explicar quina valoració fa el Govern de la fusió entre Bankia i Caixabank. Sens dubte li plouran les preguntes i queixes de diferents grups sobre els diners que pot o no recuperar l’Estat després d’aquesta operació. És un tema clau per a les arques nacionals, però també per a una ciutadania desconfiada i exhausta de viure crisi en els últims anys. I serà dijous quan arribi la gran cita amb el Banc Central Europeu (BCE), que preveu aprovar més mesures per fer front al tsunami coronavíric que no cessa. Així, és esperable que pugui ampliar el termini i la quantitat del programa de compra de deute impulsat per aturar la pandèmia i que, a més, flexibilitzi les injeccions de liquiditat a la banca perquè hi hagi més crèdits. Compte amb això perquè les entitats bancàries temen un primer semestre de 2021 molt dur marcat per la morositat... Divendres, per tancar setmana, arribarà el Banc d’Espanya amb les seves previsions macroeconòmiques que, segur, seran menys optimistes que les d’un Executiu que continua somrient per haver gairebé aprovat els Pressupostos.

Les eleccions legislatives veneçolanes faran parlar. A Europa i, per descomptat, a Espanya. L’oposició a Veneçuela ha decidit no participar en uns comicis en els quals, entre d’altres, l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero participa com a observador. Zapatero insta la UE a separar-se del trumpisme i a reconèixer aquests comicis. La controvèrsia espanyola per la posició que adopti l’Executiu de coalició, amb Podem, i una dreta totalment bel·ligerant amb aquest assumpte, està servida. Sumin-li que la Unió continua amb els fons bloquejats pel veto d’Hongria i Polònia i l’Executiu de Pedro Sánchez, al costat del portuguès, busquen fórmules per pressionar. Calen els diners. I cal un acord amb el Regne Unit sobre el brexit . ¿Últim intent?