La universitat ‘online’
Una professora davant la covid
Res substitueix l’estímul recíproc que es produeix entre docents i estudiants
undefined55392149 grafcat2883 barcelona 13 10 2020 un profesor imparte cla201127124228 /
La Covid-19ha truncat les vides de les persones que han patit la malaltia de manera severa,però elles no han sigut les úniques víctimes: la pandèmia està afectant la societat en el seu conjunt i en ella,una de les activitats que més ha patit els seus efectes ha sigut l’ensenyament.Com en les edats primerenques les relacions entre alumnes i d’aquests amb el professorat són tant o més importants per al seu desenvolupament i maduració que els coneixements adquirits, la tornada dels nostres nens i adolescents a escoles i instituts es va considerar una prioritat després de l’estiu. En contrast, tot i que rectors i rectores van defensar la necessitat quel’alumnat universitaritambé rebés les classes de manera presencial, aquestes no es van considerar prioritàries. La diferència respecte a l’alumnat d’ensenyament primari i secundari és, d’una banda, que les relacions personals directes no són tan determinants per als joves, i de l’altra,que es donava per descomptat que tant el professorat com l’alumnat universitari disposava dels mitjans tècnics i dels coneixements perquè l’ensenyament ‘online’ no disminuís la qualitat de la docència.
Això no era així en el meu cas,per la qual cosa a principis del curs em vaig informar sobre les formes d’ensenyament no presencial, que incloïen l’ensenyament virtual en les seves múltiples variants, els MOOC (’Massive on-line courses) o els videotutorials de professors estrella. També vaig fer un curset accelerat sobrel’intricat món de la comunicació virtualamb ajuda dels meus companys que ja van passar per aquesta experiència el curs passat. Vaig haver d’aprendre a manejar programes de gravació i emissió, la interacció amb càmera i micròfon, l’efecte dels llums, l’ús de material multimèdia, el control d’assistència i avaluació de l’alumnat de manera remota, l’ús eficient de la pissarra convencional davant una càmera (deixar-la impol·luta cada vegada que esborrava ha resultat crucial), etcètera.
¿Aquestes modernes formes d’ensenyament podrien desterrar al bagul dels records a les antiquades classes presencials?No sembla ser el cas. De fet, en els últims anys han sorgit diverses veus quedefensen el paper insubstituïble de la relació directa entre el professorat i l’alumnat.Per exemple, la de Salman Khan, Premi Princesa d’Astúries de la Cooperació 2019 i fundador del mètode Kahn que segueixen més de 100 milions d’alumnes a tot el món en 46 idiomes. Aquest enginyer nord-americà d’origen bengalí, profeta de l’educació ‘online’ és, no obstant, undefensor entusiasta de les classes presencialsperquè creu, com Sòcrates, quel’aprenentatge neix del diàleg professor-alumne.D’altra banda, nombrosos estudis avalats per la UNESCO han posat de manifest que l’emoció condiciona en gran mesura l’aprenentatge, per la qual cosa la interacció professorat-alumnat és crucial.
Recuperar el diàleg
¿I què passa amb la meva pròpia experiència? Com li ha passat a la major part dels meus companys professors d’universitat, després de treballar hores extres per adaptar-me al nou format d’ensenyament, el meu sentiment a l’impartir les meves primeres classes davant una pantalla d’ordinador va ser d’estranyesa i desconcert. Però a poc a poc vaig anar trobant canals de comunicació per recuperar el diàleg professora-alumnat, a través de correus electrònics, xats, activitats online i, de tant en tant, la gran alegria de poder veure’ns en persona. Perquè per a mi, com per a Sòcrates, aquest diàleg és vital perquè es d’un ensenyament fructífer.
Després d’aquesta experiència, he arribat a la conclusió queles molt injuriades classes magistralssón una de les formes mésútilsde transmissió del coneixement. No obstant, en les actuals circumstàncies de mobilitats restringides, la tecnologia que possibilita la connexió professorat-alumnat, és una eina imprescindible.
Com diu Joaquim Fuster, neuròleg i professor emèrit de la universitat de Califòrnia, en l’aprenentatge, res substitueix a l’estímul del mestre. Al que jo afegeixo que en l’ensenyament res substitueixl’estímul que rep el professor per part dels i les alumnes,estímul que per a mi converteix la docència en una de les professions més boniques.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
