EUA-Europa: tornar a començar

El president electe coneix bé el continent i vol tornar a unir forces amb els aliats tradicionals. Prova d’això és el nomenament com a futur Secretari d’Estat d’Antony Blinken, un home que va créixer a França, net de jueus hongaresos i fillastre d’un supervivent de l’Holocaust. Francòfon, francòfil, multilateralista, ha dedicat la seva carrera a la política exterior del seu país i gaudeix de gran prestigi en el circuit europeu.

Està clar que els Estats Units canviaran de música i de lletra en el seu paper exterior. Un nou to i una nova actitud per recuperar la confiança; per frenar, en la mesura en la qual es pugui, el declivi del multilateralisme –amb l’anunciada tornada a l’Acord de París i a l’Organització Mundial de la Salut, o el desig de solucionar els problemes que assolen l’Organització Mundial del Comerç; per tornar a l’OTAN el seu paper en la defensa d’Occident. L’amic americà tornarà a ser determinant per abordar els problemes globals –la pandèmia, el canvi climàtic, la ciberseguretat– d’una manera el més global possible.

Les expectatives de canvi han sigut molt ben rebudes a la Unió Europea –l’alternativa hauria sigut acostar-se cada vegada més al caire de l’abisme–, però moltes són les veus d’alerta davant la complaença.

D’una banda, el món ja no és el que era i no es pot viure ancorat en velles nostàlgies. Per als Estats Units, fa temps que la prioritat exterior va deixar de ser Europa. El focus continuarà posat a la Xina, pel seu creixent pes global i perquè la guerra comercial i tecnològica impulsada per Donald Trump no es resoldrà de la nit al dia. S’hi sumen les múltiples urgències de la política nacional, com les crisis sanitària i econòmica, o la necessitat de començar a guarir les ferides en una societat profundament dividida i polaritzada.

De l’altra, la UE no hauria d’oblidar que un dels pocs aspectes positius de la presidència Trump ha sigut convèncer els líders europeus que s’han de valer per si mateixos.La idea va sorgir després del cop del ‘brexit’, quan la vulnerabilitat del bloc es va fer patent, però ha cobrat un impuls decidit amb l’ajuda de Washington. L’autonomia i la sobirania estratègiques són els conceptes de moda a la Unió. La necessitat d’autonomia és especialment crítica quan s’analitza la inestabilitat a les fronteres sud i est de la UE i la poca gana que qualsevol dels inquilins de la Casa Blanca té per involucrar-s’hi. A més de la seguretat, la sobirania estratègica busca cobrir també la carrera tecnològica, l’econòmica (revisió de la producció i les cadenes de valor) i la qüestió sanitària.

Units per la democràcia

Un dels camps en els quals sí que es trobaran els socis transatlàntics és el de la defensa dels sistemes democràtics, erosionats en els últims anys tant internament –l’exemple més recent, el tossut qüestionament del resultat electoral per part de Trump– com amb els avenços de l’autoritarisme en diversos països.

Biden ha anunciat que organitzarà durant el seu primer any de mandat una cimera per la democràcia, «per renovar l’esperit i el propòsit compartit de les nacions del món lliure». La lluita contra la corrupció i contra l’autoritarisme, i la defensa dels drets humans seran els seus principals objectius. Però ¿qui seran els països convidats?

Notícies relacionades

Sánchez espera rellançar les relacions amb els EUA després del triomf de Biden

Per un turisme sostenible i raonable

També la UE vol organitzar una conferència sobre el futur d’Europa per involucrar en la discussió a estats membres, institucions i ciutadanies. Un gran exercici col·lectiu de participació i deliberació. Entre els seus múltiples continguts, la resposta als atacs a l’Estat de dret pels il·liberals i la condicionalitat democràtica en la seva ajuda exterior. La seva arrencada, prevista per a la primavera del 2020, va haver de ser retardada per la pandèmia.

Els socis transatlàntics tornen a coincidir en el diagnòstic dels desafiaments globals i a compartir el desig de treballar junts per afrontar-los. Però la relació mai tornarà a ser com va ser.