Aliments i Covid-19, mirada retrospectiva

Al fer una retrospectiva dels efectes de la Covid en relació amb els aliments,el més destacat és el que no va passar: no hi va haver crisi en el proveïment alimentari. Els primers dies de bogeria als supermercats no van forçar una crisi de subministrament (ni de paper higiènic). Camions i barcos amb matèries primeres i productes elaborats van arribar, els cultius es van collir, les indústries van produir i als mercats i supermercats hi vam trobar els aliments.Un exèrcit de persones van assumir un risc més gran de contagiperquè no ens faltés menjar. És just evidenciar-ho i agrair-ho.

Una vegada més, s’ha demostrat el paper anticíclic del sector agroalimentari. Tant en l’última crisi del 2008-2012 com en l’actual,el sector agroalimentari ha sigut un pilar clau per sostenir l’economia. No obstant, tot i que durant l’última crisi, el 2008, la producció del sector agroalimentari es va mantenir sense variacions significatives i fins i tot va augmentar el nombre de persones empleades, la crisi de la Covid, al contrari, no ha sortit gratis. Un conjunt d’impactes l’han afectat. Hi ha hagut desequilibris entre l’oferta i la demanda en els subsectors més dependents del turisme i la restauració, com el vi, l’oví, els calçots, la flor i planta ornamental, etc.

Alhora,l’efecte pànic del compradorva desviar inicialment les compres al supermercat o a les compres ‘online’. Els damnificats van ser, d’una banda, els petits comerços, però, al seu torn,es va produir la ruptura de les cadenes de distribució de proximitat de les petites i mitjanes explotacions agràries i pesqueres. Aquest factor, inicialment, va ser especialment greu en productes molt peribles, que requereixen una sortida immediata al mercat o a la transformació, per exemple la llet i el peix. No obstant, s’ha de destacar la ràpida reacció de la producció agrícola local, que ha sigut capaç de recuperar i articular diverses xarxes logístiques amb suport digital avançat per donar pas a la producció d’aquestes petites empreses.

La pandèmia, a més, ha reforçatla demanda de qualitat i seguretat sanitària dels aliments, cosa que ha acostat el consumidor a aquesta oferta de proximitat, en què la confiança amb el proveïdor cobra rellevància. En efecte, entre les lliçons de la Covid quedarà la consciència sobre la importància de garantir el proveïment alimentari i la necessitat d’avançar cap a un sistema més sostenible, menys dependent i amb una aposta decidida cap a la millora de l’autoproveïment des de la proximitat, una opció en la qual el consumidor exerceix un paper decisiu.

Com a resultat de tot això, a Catalunya, a l’agost,l’índex de producció industrial en elsector dels aliments i begudes havia disminuït un -7,1% en termes anuals. No obstant, s’ha de dir que aquesta contracció ha sigut molt més baixa que la mitjana de la indústria manufacturera en el seu conjunt, que ha caigut exactament el doble (-14,4%). Quant als preus,a l’abril els llegums i hortalisses fresques van patir un augment sobtat del 10,9%, xifra que va causar certa alarma. De fet, no van faltar raons per al desequilibri en els primers moments d’incertesa (pànic inicial, dificultats per contractar jornalers, ruptura de les cadenes de distribució de proximitat, ruptura dels canals de distribució per a hotels, restaurant i cafeteries, etc.). No obstant, la força de la deflació va resituar novament els preus, de manera que els aliments del març a l’octubre han augmentat només un 0,4%.

Augment de les exportacions

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Al contrari, el comerç exteriordurant el període comprès entre el gener i l’octubre –en comparació amb el mateix període de l’any anterior– ha patit variacions notables. En concret, a Catalunya les exportacions han augmentat un 8,6% i les importacions s’han reduït un 4,5%. Com a resultat, s’ha arribat a una taxa de cobertura de comerç exterior del 116,8%, cosa que representa un superàvit en la balança comercial agroalimentària mai assolit fins ara.La carn ha sigut la principal causa de l’augment de les exportacions, amb la Xina com a principal demandant. Però també val la pena assenyalar l’augment del 16,8% en les exportacions de fruites. D’altra banda, les begudes (bàsicament vi i cava) han perdut el 13,1% del valor de les exportacions. Hi ha elements conjunturals en aquests canvis, però en el fons hi ha una pluja de tensions que el tsunami de la Covid està causant. En qualsevol cas, aquests resultats s’hauran d’analitzar amb una perspectiva més àmplia, tenint en compte les variacions de consum que aquesta crisi està propiciant.

Tal com s’ha exposat, no hi ha hagut crisi de proveïment alimentari, però sí que hi haurà una crisi d’accés als aliments.La Covid-19 deixarà una crisi econòmica i social devastadora. Aquests dies estan augmentant exponencialment les cues a la recerca d’aliments a través del Banc d’Aliments, Càritas o altres institucions solidàries. En aquest nou escenari, garantir mínims de subsistència per a tota la població és una tasca que inexcusablement ha de fer l’Administració Pública. Desafortunadament, aquest tema tindrà molta importància en els pròxims mesos i possiblement anys. De fet, la Covid-19 no acabarà un dia màgic; al contrari,deixarà una gran cicatriu en la nostra economia, en la realitat social i en els nostres costums. La recuperació requerirà un ingent esforç col·lectiu en què necessitarem prou humilitat per reconèixer-nos vulnerables.