L’apunt
Barcelona o mort
L’ocorregut a Badalona podria haver passat (de fet, ha passat) a Barcelona o a qualsevol altra ciutat i té com a únic detonant la pobresa
«Barcelona o Barzaj», Barcelona o mort. Aquest era el mantra que repetien els senegalesos que el 2006 arribaven a la ciutat i que expressa molt bé la seva desesperació. Havien arriscat la vida en el viatge i no tenien cap intenció d'entornar-se'n, per molt difícil que ho tinguessin. Aquell any a Espanya van arribar-ne 39.000 i molts tenien com a destí Barcelona. Les xarxes familiars, és a dir, els pisos de coneguts i amics, ja no donaven per més i bona part dels subsaharians van acabar vivint en naus del Poblenou, enormes i abandonades, com la que s’ha cremat a Badalona. Allà vivien i treballaven. En aquell moment hi havia moltes obres a la ciutat i, per tant, molta ferralla, que es va convertir en el seu modus vivendi.
Les naus eren casa i magatzem, llocs insalubres, amb barraquisme intern, on fins i tot es pagaven lloguers. En una, la del carrer de Puigcerdà, hi van arribar a viure 300 persones, però mai se’n va saber la xifra exacta, també com a Badalona. Aquelles naus van existir a Barcelona fins al 2013. Quan es van desallotjar, els que hi vivien no van desaparèixer, però amb l’ajuda dels veïns, es van haver de buscar la vida. Es van tornar encara més invisibles. La majoria van marxar al barri del costat, al Besòs, on ara viuen en condicions similars. No en naus, sinó en pisos sobreocupats.
De la ferralla molts van passar a ser manters. Ara, els habitants d’aquelles naus, els que queden i els que han arribat després, viuen envoltats de farcells immensos de bosses i bambes de marques falsificades, alguns encara per logotipar, que, en alguns casos, compren precisament a Badalona. Les coses no han millorat en els últims 15 anys per aquests estrangers, sense papers, atrapats en el laberint burocràtic que no els permet tenir una casa, ni treballar, ni tan sols intentar-ho. El que ha passat a Badalona podria haver passat (de fet, ha passat) a Barcelona o a qualsevol altra ciutat i té com a únic detonant la pobresa. Una pobresa que mata i que tenim al costat de casa, una altra cosa és que no la vulguem veure.
