La vacuna ‘brexiter’

Keenan, butaca blava, mascareta quirúrgica, braç esquerre arremangat mentre rep la punxada a l’Hospital Universitari de Coventry, és ja una imatge referencial de la recerca mèdica. Encarna l’inici del final de la pandèmia. Però la càrrega simbòlica d’aquesta jubilada del comerç no es queda aquí.

El premier britànic, Boris Johnson, té en Keenan una icona instintiva del Brexit, una consigna publicitària vivent: el Regne Unit ha pogut ser el primer país occidental a començar a vacunar la població gràcies a la ruptura amb la UE. No ha hagut d’esperar el vistiplau de l’Agència Europea del Medicament. El missatge de fons és tan potent com trampós: Londres és més ràpid, més alt, més fort sense Brussel·les que amb aquesta.

La discussió científica i filosòfica sobre l’existència de la casualitat es perd en la història. El que no admet controvèrsia és la seqüència dels fets. El 2 de desembre, el Regne Unit autoritza la comercialització de la vacuna de Pfizer i fixa l’inici de la campanya per al dia 8, el dia de Margaret Keenan. La tarda del 7 de desembre, el número dos del Govern de Johnson, Michael Gove, i el vicepresident comunitari Maros Secfovic arriben a un principi d’acord que aplana la via cap a l’aplicació plena del divorci Londres-Brussel·les. El tracte se cimenta sobre una renúncia britànica. El dia 8, a punta de dia, comença amb fragor mediàtic global la campanya de vacunació al Regne Unit. Londres, ‘citius, altius, fortius’. Aquell mateix dia, unes hores després, Londres i Brussel·les anuncien el seu acord.

Mesos d’amenaces

El Govern de Johnson amenaçava des del mes de setembre amb una llei de mercat interior que vulnerava el pacte de retirada de la Unió Europea. La norma contravenia l’acord referent a la frontera d’Irlanda del Nord, assumpte clau per preservar la pau. Després de mesos d’estira-i-arronses amb Brussel·les, Londres va accedir el dia 7 a eliminar els articles de la llei que col·lidien amb el conveni de divorci de la UE. Queden encara per aclarir altres obstacles importants per a l’aplicació del tractat (pesca, governança, accés al mercat interior europeu i garanties de lleialtat), però l’amenaça de tornar a instaurar una frontera dura amb Irlanda del Nord ja no figura entre aquests.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Sigui per atzar o amb premeditació, aquí torna la pionera Margaret Keenan. Bé, no ella, per descomptat, sinó la seva robusta icona brexiter. El Londres ‘citius, altius, fortius’ pot rendir ara la posició irlandesa davant Brussel·les sense exposar-se a una tempesta interna. La vacuna de Keenan pot ajudar a presentar com a mostra de magnanimitat o de responsabilitat negociadora el que en una altra circumstància podria haver sigut vist com a fragilitat. 

Ciència i propaganda. Raó i fe.