Recuperar-nos des del que és local

Amb l’esperança que puguin ser útils, deixin-me que els exposi de forma breu tres idees sobre com pensar la recuperació:

Primera. Per aconseguir una recuperació econòmica inclusiva, sostenible i resilient, com busca l’estratègia europea de creixement, hem de pensar la recuperació des del que és local (i també, petit; és a dir, les pimes).

És en l’àmbit de les comunitats locals i de les petites i mitjanes ciutats –així com als barris de les grans ciutats– on s’expressen les necessitats de les persones. És allà on els poders públics i la societat han de fer l’esforç per dotar de béns i serveis que permetin erradicar les diferents formes de pobresa que impedeixen a moltes persones desplegar les seves capacitats per arribar a ser el que tenen dret a voler ser: salut, sanitat, vivenda, espai d’ús públic, educació infantil, alfabetització digital, transport, bons llocs de treball. 

A més, el tipus de creixement sostenible que necessitem ha de venir dels recursos naturals que hi ha al món local: rius, terres, boscos i altres recursos ara desaprofitats.

Segona. Per impulsar la recuperació local necessitem manejar una visió de les fonts de la productivitat i del creixement econòmic més sofisticada i holística de la que normalment manegen els economistes. 

La visió ortodoxa explica el creixement des del costat de l’oferta: el PIB i la productivitat serien el resultat de les quantitats dels diferents tipus de capital que té una societat en un moment determinat: capital físic (màquines) + capital fix (infraestructures) + capital humà (capacitats dels treballadors) + capital tecnològic (R+D+I). Des d’aquesta perspectiva, les propostes per invertir els fons europeus van orientades a millorar la quantia d’aquestes dotacions en aquelles activitats que més impacte tenen en el PIB. És a dir, en l’eficiència econòmica.

Però pot passar que una societat tingui suficient quantitat d’algun o de tots aquests recursos i, no obstant, el seu creixement sigui baix, o que no hi hagi bons llocs de treball amb salaris dignes per a tothom, especialment per als que més ho necessiten. És el nostre cas. 

El dinamisme i la creativitat que impulsen la productivitat i el creixement sorgeixen d’una població sana i amb oportunitats per desplegar les seves capacitats. Com que la providència no discrimina entre classes socials, la creativitat i el dinamisme econòmic es troben en totes les persones, no només en una elit amb talent. Davant el que encara es continua explicant a les facultats d’economia, avui sabem que la justícia social no és un obstacle per al creixement, sinó la seva condició bàsica.

Tercera. Tot i que s’ha d’actuar des del que és local, el finançament i la coordinació han de venir de dalt. Dels governs provincial, autonòmic, estatal i europeu. 

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Necessitem finançament des de dalt en forma de fons per a projectes. Així és com funciona la Unió Europea: defineix missions i objectius i posa recursos perquè el sector empresarial, les administracions públiques i el tercer sector presentin projectes competitius. Necessitem un fons municipal per atendre les necessitats de la pandèmia i un altre per donar una garantia pública d’ocupació. I necessitem coordinació i cooperació per tenir governs locals pragmàtics, àgils, poc burocràtics i amb gran capacitat de gestió d’aquests fons.

Segons una dita clàssica, «no hi ha vents favorables per al que no té rumb». Som una societat que no sap bé on va. Amb molt poca capacitat per planificar: fixar objectius a mitjà termini i orientar de forma eficient els recursos i energies disponibles per aconseguir-los. Tot i que els plans no es compleixin, la planificació ho és tot.