¿Com una visita mèdica es pot convertir en un malson?

Reconec per endavant l’emotivitat que amararà aquestes paraules. Els lamentables fets que la inspiren i la sensació de no avançar, no em deixen utilitzar un altre to. He deixat passar uns dies per evitar les reaccions en calent, filtrar informacions, captar les reaccions socials i, sobretot, meditar les meves reflexions.

El passat 25 de novembre vam viure un episodi que de cap manera podem passar per alt com a societat. No podem deixar que quedi sepultat per altres notícies. No podem donar-lo per tancat sense aclarir els fets. No podem oblidar-ho si ens creiem una societat madura i democràtica. La Paula, una jove de Sabadell, va acudir al seu CAP per ser visitada per primera vegada pel seu psiquiatre. A partir d’allà es va desencadenar una situació que va convertir una visita, que hauria d’haver sigut terapèutica, en un episodi que va vulnerar de forma flagrant els seus drets com a ciutadana i com a pacient.

Segons les informacions publicades en mitjans i les seves declaracions, sembla que la Paula va reclamar que l’acompanyés la seva mare, que l’esperava fora. La negativa inflexible, imposada pel protocol Covid, va fer que la Paula s’agités. No sabem què va passar dins de la consulta, però és evident que el personal del CAP no va saber manejar la situació. Van demanar la presència dels Mossos d’Esquadra i tots els indicis apunten que es van desentendre del seu paper d’assistència mèdica. El que va passar a continuació ho hem vist en tots els mitjans gràcies a un vídeo. Les imatges mostren com els agents actuen amb molta contundència, com si es tractés d’un problema d’ordre públic. La fan fora del CAP i la redueixen utilitzant pistoles tàser, aplicant diverses descàrregues per reduir la noia. L’acció es veu clarament excessiva, segons la nostra opinió, nítidament inadequada, marcadament insensible i apunta a una violació dels drets fonamentals de la Paula. Aquell dia, la Paula va acabar detinguda i passant la nit al calabós.

La investigació dels fets, que amb bon criteri i celeritat ha obert el Síndic de Greuges, aclarirà si aquesta lectura és correcta o no. Només a partir de les imatges algun col·lectiu de Mossos ja ha valorat l’actuació com a clarament desproporcionada. De l’actuació policial s’ha parlat àmpliament, però segons el parer de Salut Mental Catalunya (SMC), cal continuar parlant. Cal aclarir si es va respectar el protocol existent, caldrà reobrir el debat de les pistoles tàser i, sobretot, cal demanar al Conseller d’Interior que rectifiqui la seva defensa de l’actuació policial sense una investigació interna prèvia.

Estigma i discriminació

Però de l’actuació del personal sanitari del CAP no se n’ha parlat tant. Des de Salut Mental Catalunya demanem que s’aclareixi què va passar dins del centre de salut. Perquè, si creiem que els fets relatats eren lamentables i clarament sorprenents, encara ho són més quan sabem que la psiquiatra i la direcció del CAP han denunciat la Paula.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

¿Algú pot defensar que una pacient sigui denunciada per les accions resultants d’un estat d’agitació? Vull pensar que no, que com a societat avançada i madura, tothom pensa que aquests fets són intolerables. Però també és veritat que em sorgeixen molts dubtes quan llegeixo segons quins comentaris a les xarxes socials, profundament estigmatitzadores i que justifiquen l’actuació dels mossos i els sanitaris implicats. Som conscients de la incomprensió d’una part de la societat, sabem que ens queda molt camí per recórrer en la lluita contra l’estigma i la discriminació en salut mental, sabem que molts professionals encara no tenen la formació adequada, que alguns drets no estan garantits i a vegades són violats... Però us confesso que aquest cas ha superat amb escreix el que estem disposats a acceptar.

¿Com és que en lloc de trucar a la policia no es va avisar el SEM? ¿Com pot ser que no es demanés ajuda als membres de la família que l’esperaven fora per reconduir la situació? ¿És justificable que els protocols Covid no es puguin flexibilitzar en determinades situacions que ho aconsellin? ¿Algú pot explicar, sense avergonyir-se, com una noia jove que acudeix al seu CAP a visitar-se acaba electrocutada, denunciada i passant la nit en un calabós? I la gran pregunta final: ¿algú pot entendre com la societat ho accepta?