Arnaldo Otegi i el Suprem

Però no són només els Pressupostos. Diverses sèries de televisió han abordat també, amb gran èxit d’audiència, el tràgic fenomen d’ETA. I a Catalunya el desè llibre d’Antoni Batista sobre l’assumpte, ‘ETA i nosaltres’, és entre els mes venuts. Interessant de llegir perquè Batista ha tingut una relació periodística fluida amb personatges tan contraposats com Julen Madariaga, el fundador d’ETA, Josu Ternera i Arnaldo Otegi, d’una banda, i Ernest Lluch, Robert Manrique, víctima d’Hipercor, i l’exministre socialista Ramón Jauregui de l’altra.

Ara Batista tem que la decisió de la sala segona del Suprem de repetir el judici contra Otegi per l’intent de refer Batasuna afavoreixi la dreta espanyola en el seu intent de demonitzar Bildu i debilitar el Govern de Sánchez. Però les coses són més complexes. El ple de la Sala Penal del Suprem ha decidit per unanimitat dels seus 16 magistrats. I no tots políticament pensen el mateix.

És un assumpte enverinat. L’Audiència Nacional va condemnar Otegi i Rafa Diaz Usabiaga, secretari general del sindicat Lab, a deu anys de presó per intentar reconstituir Batasuna-ETA el 2011. El Suprem, molt dividit, va reduir la condemna i el Constitucional, també molt partit, la va confirmar el 2014. Però a finals del 2018 el Tribunal Europeu de Drets Humans va contradir Espanya al sentenciar que el judici de l’Audiència Nacional no va complir els requisits d’imparcialitat per la presència en el tribunal d’una magistrada, Ángela Murillo, que havia mostrat pública hostilitat envers Otegi. Per al Suprem la decisió era complicada. O decidia celebrar un nou judici –cosa kafkiana perquè Otegi ja va complir condemna–, o havia de declarar la seva innocència, una cosa també espinosa. 

Per al Suprem, declarar innocent Otegi, un dels caps de l’organització que tant mal va fer a Euskadi i a Espanya, no era fàcil perquè matar és negar el dret a la vida, el primer i fonamental. Però Otegi és un polític complex. Perquè va ser també un dels caps d’ETA que va participar més activament en les negociacions de pau de la treva Aznar-PNB del 1998, que va acabar malament. I va ser fonamental en la treva Zapatero del 2004. Mas tard va fer que Sortu, el partit que va substituir Batasuna, renunciés a la violència. ¿És Otegi molt diferent de McGuinness que va ser vicepresident d’Irlanda del Nord?

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

El futur no es construeix oblidant el passat, però tampoc mirant només amb rancor una història que ha sigut superada. El problema d’Otegi és que, al contrari del succeït a Irlanda, els radicals d’ETA no van acceptar pactar la pau. I va acabar derrotada i havent de deixar les armes quan Rubalcaba era ministre de l’Interior. 

Però per a la democràcia espanyola és una victòria que els qui van intentar liquidar-la vulguin participar ara en la vida parlamentària. I ningú pot oblidar tampoc que –agradi o no– Bildu, que és una coalició de partits algun dels quals, com EA, mai va donar suport a la violència, és el segon partit d’Euskadi, no molt darrere del PNB.