El discurs del Rei

S’està especulant molt sobre si Felip VI hauria de fer al·lusió als assumptes del seu pare en el tradicional discurs de la nit de Nadal. Segons la meva opinió, seria incomprensible que no ho fes. Una cosa és que el paper de la monarquia hagi de ser neutral i una altra molt diferent és que es mostri fora d’òrbita. El rei emèrit s’ha hagut de posar al dia amb Hisenda; és a dir, ha admès que no va pagar tots els impostos i va incórrer en greus irregularitats. És un comportament inadmissible en qualsevol cas, però en el seu, igual que en el cas de la resta de representants públics, més. Un dels aspectes essencials per mantenir el respecte a la institució és ser exemplar. No hi caben dreceres. Com que el que va fer el rei Joan Carles és una cosa que afecta els interessos de tots els ciutadans, Felip VI ho ha d’afrontar de manera clara. Entenc que sigui personalment dolorós, però també és evident que les monarquies només perduren en el temps si posen la institució per sobre dels interessos individuals. El rei no hauria d’emular el discurs d’alguns partits, com el PP i VOX, que redueixen la regularització fiscal a l’àmbit privat i afirmen que tot el que ara se sap, i que tan vermells ens fa posar, no ha d’entelar el seu paper en la transició i el seu llegat. Amb aquesta teoria, semblen voler dir que el frau fiscal no és una cosa tan greu i que si has fet una cosa bona en la teva vida, la dolenta ja no compta. El llegat és tot i el rei emèrit és en gran part responsable de com està quedant el seu. És obvi que Felip VI es juga el futur de la institució bàsicament pels comportaments d’un altre, però ignorant l’escàndol, no desapareix. Al contrari, es va fent bola. Encara que sigui, podria dir que aprenguem de les millors persones que ens deixa l’any, no de les pitjors, i que sense impostos, no hi ha sanitat pública. I que espera que els ciutadans confiïn en ell, perquè cada un ha de ser jutjat pels seus fets. I que no farà com el seu pare, que el 24 deia una cosa («la llei és igual per a tothom», «s’han de corregir els abusos amb fermesa») i el 25 n’estava fent una altra.