Àgora
Arguments per guanyar el futur
La Universitat de Barcelona no exerceix el lideratge que li correspondria ni ha tingut la voluntat d’intentar-ho, fruit d’un erràtic i inestable projecte rectoral
La Universitat de Barcelona és la primera universitat en producció científica, és la peça essencial de l’engranatge de recerca a Catalunya i a l’Estat. Malgrat que ens podríem atrevir a pronosticar la bona salut de la UB amb aquesta realitat contrastada, el cert és que la institució no exerceix el lideratge que li correspondria ni ha tingut la voluntat d’intentar-ho, fruit d’un erràtic i inestable projecte rectoral. ¿Què farem perquè la Universitat de Barcelona torni a ocupar el lloc que li correspon durant els pròxims quatre anys? Ho podria resumir en els següents punts:
En primer lloc, valorar com correspon un dels col·lectius més menyspreats de la universitat, el personal d’administració i serveis. És el col·lectiu més estratègic per aconseguir la transformació de la UB. Impulsarem l’especialització i tecnificació dels seus llocs de treball, a més d’estabilitzar places i ser capaces de retenir talent. L’objectiu és tenir un personal d’administració i serveis que donarà un recolzament de gran valor afegit a les missions de docència i recerca.
Farem una autèntica política de professorat que redueixi la precarietat laboral i faci possible una planificació docent en funció de les necessitats dels departaments i seccions. Som una universitat amb un dels índexs més alts de fals professorat associat. Farem, doncs, un pla específic per pal·liar aquesta greu problemàtica.
Els estudiants són la nostra raó de ser. No té cap sentit fonamentar un projecte sense el seu protagonisme. Necessitem una UB que desenvolupi tot el potencial del seu alumnat i necessitem un alumnat que participi en els processos decisoris de la universitat. La creació de la figura del defensor o de la defensora de l’alumnat, el paper capital dels col·legis majors o la reducció de la fractura digital són algunes de les mesures que proposem.
I, finalment, no ens oblidem dels doctorands i del personal investigador en formació: s’ha de resoldre l’aplicació de l’Estatut del Personal Investigador en Formació (EPIF) utilitzant les noves figures contractuals.
Deia Peter Drucker, pare del ‘management’ modern, que «la gestió és fer les coses bé, lideratge és fer les coses». Demanem, doncs, dues coses: en primer lloc, la participació massiva de tots els col·lectius en el votació de demà dijous i de divendres. I, en segon lloc, el recolzament de la comunitat universitària per iniciar un projecte de lideratge ambiciós, basat en les persones, obert, transversal i on cap tothom. Farem que la UB torni a ser de la comunitat universitària.
